Fidel a la filosofia relaxada i
Anem a pams.
El tema és que ha estat (re)descoberta a la ciutat d’Amfípolis, a la regió grega de Macedònia, una gran tomba monumental datada entre els anys 325 i 300 aC (Alexandre el Gran morí a Babilònia el 323 aC) a un lloc anomenat Turó Kasta (Kasta Hill). El turó es coneixia des dels anys 60, però no fou fins al 2012, tot suportant la crisi grega, que s'hi ha tornat a excavar. Aquestes campanyes confirmen de pas les hipòtesis del primer bon home que digué que allà hi havia una tomba mazo de gran un complex funerari, l'arqueòleg grec de renom Dimitris Lazaridis. Cal dir que al llarg de la seva vida aquest senyor va descobrir unes altres 70 tombes. Com he dit, podria ésser el gran descobriment arqueològic del nostre temps, perquè la tomba s'ha trobat en principi segellada, cosa que dispara la notícia, els rumors i les especulacions. Els arqueòlegs que hi treballen, comandats per una arqueòloga de nom Katerina Peristeri, estan excavant-hi, però no han arribat pas encara al fons de tot. Cal dir, a més, que el govern grec hi té interès i la campanya d'excavació avança a bon ritme.
Es tracta d’un gran túmul (aquí podeu veure un petit vídeo amb vistes aèries) de 158 m de
diàmetre per uns 23 m d’alçada. Cal indicar que és deu vegades més gran que la tomba del pare d’Alexandre el Gran, Filip II de Macedònia, localitzada a Vergina. El túmul està al nord-est de l'antiga ciutat d'Amfípolis. L'actual localitat d'Amfípolis és sensiblement més petita que la ciutat (-estat durant bastant temps) grega original. Fou un lloc important dins la regió, tant per perses com per grecs, i fou una plaça important per al regne macedònic. Igualment, acollí veterans de les guerres civils romanes. Des de Google Earth és fàcilment identificable el jaciment arqueològic de la ciutat tardoantiga. Tot plegat es troba a la vora del curs baix del riu Estrimó, molt a prop del mar Egeu. Feu-hi una ullada, coi!
 |
- Dalt a la dreta, el túmul del turó Kasta.
- Al centre, l'àrea aproximada de l'Amfípolis
clàssica i hel·lenística. En groc, el jaciment
de l'Amfípolis tardoantiga.
- A baix, un monument relacionat amb la tomba.
|
Es tracta d’un gran túmul (aquí podeu veure un petit vídeo amb vistes aèries) de 158 m de
El primer que se investigà de la tomba fou l’exterior. Amb marbre de bona qualitat procedent de la pròxima illa de Thassos, que està uns 100 km a l'est, el túmul disposava d’un mur de contenció de 3m d’alçada, desaparegut en gran part però excavat durant els últims anys, i restaurat recentment.
 |
| Les primeres fileres de carreus a la part més profunda s'han conservat gairebé intactes. |
.jpg)
.jpg)
.jpg) |
| La restauració ha completat el que faltava de mur fins la cornisa. |
El 2012 se n’excavà la cima, i es determinà que el túmul estava rematat per una gran escultura d’un lleó de pedra, animal simbòlic de la monarquia macedònica. La investigació que buscà les estructures que falten descobrí que molt del material petri del túmul serví per fer una presa, durant l’època romana, al riu Estrimó. El 1912 aparegueren alguns carreus al fons del riu, però no fou fins el 1916, durant la primera Guerra Mundial, que aparegueren les peces del gran lleó; peces que no són avui dia a Londres perquè les tropes turques i búlgares bombardejaven la zona. Ja llavors s’interpretava que el lleó podria haver tingut alguna relació amb l’entorn i la època d’Alexandre el Gran. Les peces quedaren desmuntades i disperses fins que durant els anys 30 es recompongueren amb un gran pedestal, que és tal i com es pot veure el lleó avui dia. El blog mencionat al principi té una entrada sobre el lleó. Podeu veure aquí un petit vídeo de com és i es pot veure avui dia l'escultura monumental, acompanyada d'altres restes rescatades del riu, probablement del gran pedestal original.
El que féu saltar la notícia més enllà de Grècia, i del món de l'arqueologia aquest estiu, fou que les excavacions descobriren el 10 d'agost l’entrada monumental de la tomba, segellada per un gran mur de pedra. Hi aparegueren dues escultures oposades de dues esfinxs, de dos metres d'alçada cadascuna i escolpides en pedra sobre l'ampit de l'entrada, que té forma de timpà semicircular. A mode de curiositat, cal indicar que l'entrada no s'obre com un radi que es dirigeix cap al centre de la circumferència, sinó que està descentrada. Això s'ha interpretat com una mesura per despistar possibles saquejadors. A més, les excavacions han evidenciat l'existència d'una gran avinguda que es dirigia a l'entrada del túmul.
.jpg)
.jpg)
Aparegueren sense cap ni ales, però el detall de la factura i les restes de coloració fan pensar als arqueòlegs que són obres úniques i de gran valor. A més, l’estat de conservació, l’antiguitat i la netedat del trencament del cap indiquen una bona conservació i cap alteració durant bona part dels dos mil tres-cents anys d’història de la tomba. Com a detall interessant, ja que aquest és el mur exterior de tancament, aquest timpà semicircular on estan les esfinxs no té els anomenats forats de saqueig, al contrari que algunes de les entrades interiors. Cal indicar que ningú té clar si la tomba ha estat saquejada o no, ja que encara s'hi està excavant.
.jpg)
.jpg)
A partir d'aquí, comença el timing d'aquest estiu (seguint el post del blog citat al principi) i les notícies que han anat apareixent. El 23 d’Agost es notificaren nous avenços en les excavacions. Retirant carreus i sediments aparegué l’entrada principal pròpiament dita, i alguns fragments de les ales de les escultures. Aquesta entrada té dos pilars amb capitells jònics a cada costat. Aquests capitells han conservat, a més, importants restes de pigmentació, sobretot a la part interna dels pilars; en colors vermells, negres i blancs. Igualment, els pilars sostenen un gran arquitrau de marbre, de fris llis.
Tres dies després, el 26 d’Agost, ja s’havia retirat gairebé tota la runa i ja es podia veure tota l'entrada, a la qual s'hi accedeix baixant unes escales de tretze graons. Al paviment al peu de l'entrada de les esfinxs, hi ha aparegut un mosaic de motius geomètrics amb sòcol, de colors blau i blanc.
 |
| A través del timpà es pot veure el següent diafragma, que en el moment de la fotografia encara està molt colmatat per la sorra. |
Cal dir, tal i com fa l'autor del post en el què em baso, que el govern grec i l’equip investigador han anat dosificant molt bé al llarg de l’estiu la informació de què disposen. Es veu que el juliol de 2013 en una prospecció amb georadar es va determinar que a 8 metres de profunditat i a 20 metres del centre del túmul hi ha una càmera de 12 metres d’amplada. A més, l’excavació ha avançat fins al següent timpà i a la decoració del següent accés han aparegut rosetes esculpides, símbol inequívoc de la reialesa macedònica, a causa de la seva relació simbòlica amb el Sol. Sembla ser que les sales tenen un sostre fet amb volta de canó, usant carreus ben treballats. Apart de les rosetes escolpides, el diafragma té una mena de petita teulada, que remata l'arquitrau o petita cornisa que separa la paret pròpiament dita de l'arrencada de la volta de canó.
Com s'anirà veient, l'estança que fa de rebedor, i la resta de les que s'han anat descobrint, tenen les parets decorades imitant els carreus de marbre, seguint un estil semblant al de l'entrada. Només aquest rebedor ja té 6m. de llargada.
En aquest segon timpà és on, a l’extrem esquerre, els arqueòlegs han trobat una petita obertura, fet que fa pensar que en algun moment la tomba fou violada, ja que aquests forats foren fets després del segellament de la tomba. En la meva estricta opinió personal, aquests forats podrien haver estat fets durant el procés de segellament de la tomba, que podria haver succeït temps després de l'enterrament pròpiament dit. Si així fos, ens trobem davant d'un sepulcre completament intacte. A través del forat localitzat els arqueòlegs han determinat l’existència de dues sales més.
Els últims dies d’Agost (el blog que segueixo i imito actualitza el 31 d'Agost) hi ha noves informacions. Hi han algunes imatges de com han descobert els arqueòlegs les següents sales.
A més, se segueix excavant a l'entrada. S'ha instal·lat una rampa per a l'evacuació de pedres i sorra, s'han tapat les escultures per protegir-les, i el paviment del rebedor, l'estança rere les esfinxs, ha resultat ser una mena de mosaic fet amb fragments irregulars de marbre blanc molt ben conservat, que contrasta amb el mosaic del principi.
.jpg) |
| Detall del paviment amb mosaic de marbre irregular. |
Hi ha també, per part de la gent que va seguint les informacions de la tomba, algunes hipòtesis sobre quina pot ser l’estructura de la tomba, així com moltes especulacions al voltant del seu ocupant, a causa de les mides, la importància i el període. Les més encertades i plausibles apunten que podria ésser la tomba d’algun dels generals o successors d’Alexandre, algun dels seus companys més directes, o fins i tot de la seva muller, Roxana. Dels personatges de l'entorn del conqueridor, s'ha mencionat a Nearc, que fou el seu almirall, i a Hefestió, un amic de la infància d'Alexandre, oficial i company seu, que morí el 325 aC a Pèrsia. Aquesta última hipòtesi trobo que és molt atractiva, malgrat la llunyania respecte la tomba. Roxana i fill, malgrat que foren assassinats a Macedònia durant els turbulents anys que seguiren a la mort del conqueridor, tampoc semblen una hipòtesi del tot fonamentada. El perfil de l'ocupant de la tomba indica una persona amb poder, i a causa de la organització social de la època segurament un home. A més, l'ocupant conservava aquest poder en el moment d'ésser sepultat, cosa que podria descartar molts personatges vinculats estretament a Alexandre, per cert. Tots ells van guerrejar entre sí durant les dècades següents. També s'ha considerat que podria ésser un enterrament col·lectiu conegut amb el nom de poliandriu, on estarien enterrats un gran nombre de guerrers o soldats. Altres hipòtesis apunten a la seva mare, Olímpia, tot i que sembla ser que aquesta morí estant en contra del poder establert llavors a Macedònia, per la qual cosa sembla il·lògic que se li fes un sepulcre monumental. Se sap que la biografia d'Olímpia i el seu paper a la història estigué sempre envoltat de misteri i conspiració.
Personalment, penso que la opció d'un dels diàdocs, els generals d'Alexandre i successors polítics seus que es repartiren l'imperi a la seva mort, és la més plausible: l'època hel·lenística, que segueix a la mort d'Alexandre III de Macedònia, és propensa a l'exageració i la grandiositat, sobretot als regnes que mantingueren dinasties de diàdocs com el cas de Macedònia o Egipte. Això podria explicar la grandiositat exagerada de la tomba. Malgrat això, un repàs a la història de Macedònia després del 323 aC és desolador: assassinats, guerres, traïcions, i mort i destrucció a dojo. No fa l'efecte que en algun moment hi hagués suficient tranquil·litat per aixecar un monument funerari d'aquesta magnitud a un monarca estable, per la qual cosa el misteri es complica.
Però, i si és la tomba d'Alexandre el Gran?
En qualsevol cas, penso que sembla virtualment descartat (almenys fins que no s'acabin les excavacions, ja que l'evidència arqueològica mana) que sigui la tomba d'Alexandre el Gran, ja que la ubicació de la seva tomba a Alexandria té molts arguments a favor, malgrat que no en quedi gairebé pràcticament res per demostrar-ho. De fet, la majoria de la comunitat investigadora també descarta la hipòtesi alexandrina. Tanmateix, és aquesta possibilitat la que fa que la notícia arribi als mitjans de comunicació, com directament es titula a Sàpiens. No hi manquen indicis, com l'evidència de simbologia reial macedònica o la sospita fonamentada de que l'arquitecte en podria haver estat Dinòcrates, qui fou l'arquitecte principal del monarca conqueridor. Després d'una mica de navegació, aquest article d'El País del 2011 parla del tema, introduint una hipòtesi molt plausible, llençada per l'escriptor Valerio Massimo Manfredi: la tomba d'Alexandre estava efectivament a Alexandria, i el poc que ens pugui quedar són quatre blocs monolítics monumentals d'alabastre de gran qualitat, polits només per un costat, que serien el que queda de la càmera funerària d'una gran tomba de tipus macedònic, apareguts a principis del s.XX al cementiri llatí d'Alexandria. Un sepulcre així, a Egipte i d'aquest tipus no podria ser de ningú més que d'Alexandre, tal i com tenim referenciat a les fonts històriques. Per exemple, sabem que el faraó hel·lenístic Ptolomeu XII va fer fondre el sarcòfag d'or del conqueridor per pagar mercenaris (substituint-lo després per un d'alabastre), sabem també que el primer emperador romà Octavi August la va visitar, i Suetoni escrigué que Calígula es féu portar l'armadura d'Alexandre a Roma.
Tancant el tema de la tomba d'Alexandre el Gran, aquest post d'un fòrum conté un bon resum de la història de la recerca de la tomba (amb tots els derivats, com ara el sarcòfag, el cos, els diferents sepulcres, etc.) i també l'article ja mencionat. No he sabut trobar imatges dels blocs d'alabastre a Internet, tot i que tampoc m'he parat a mirar si l'anomenat cementiri llatí d'Alexandria concorda amb l'espai del Soma, on hi havien també les tombes dels faraons ptolemaics.
El 7 de Setembre torna a haver novetats: l’excavació de la segona entrada (el segon diafragma de la tomba) ha revelat dues cariàtides, dues columnes escolpides en forma de dona molt ben conservades. És ara que la notícia salta ja definitivament als mitjans més importants (el diari espanyol ABC en fa un bon seguiment), que parlen obertament de la tomba i especulen amb Alexandre III de Macedònia. La cariàtide de l’esquerra té la cara molt ben conservada, a la qual només li manca el nas, però la de la dreta està massa danyada i no té cara, malgrat que se n'han trobat les restes i podrà ésser restaurada. Ambdues cariàtides estan unides als pilars de marbre del darrere, i l’arrencada dels seus braços esquerra i dret, respectivament, indica que estaven formant una mena de barrera simbòlica, unint les mans, de les quals només se n'han trobat petits fragments. D’igual manera, just davant de les cariàtides hi ha un segon mur de tancament de la tomba, amb grans carreus que cal anar desmuntant.
És dos dies després, el dia 14 de Setembre, quan s’informa del que hi ha rere el segon diafragma, a la segona estança. El següent accés no té custodis, i té una decoració senzilla, però la volta de canó està més danyada pel pas del temps. Igual que l'estança del rebedor, les parets tenen la decoració imitant els carreus de marbre. També està plena de runa, però el nivell és molt més baix i, la pista important, sembla inalterat i té a la seva composició restes de conquilles i petxines. El delicat estat de conservació d’aquesta segona estança fa que els treballs de consolidació i conservació prenguin més temps que en les anteriors, segons els investigadors, a causa del perill d’esfondrament. D'igual manera, aquesta tercera estança conserva restes de pigment vermell per a les parets.
A l’espera de noves notícies, que sembla que es fan esperar, ja hi ha obertura a la tercera estança però la respiració es fa difícil, i caldrà esperar a que avancin les investigacions.
 |
| Fotografia feta des de l'interior de la tercera estança del tercer diafragma (segons aquest el plànol interactiu, també citat més avall). No és una fotografia del quart accés. |
A l'espera de noves actualitzacions, per poder comparar la tomba amb una altra de ben coneguda posaré primer un dibuix de l'estructura de la tomba de Filip II de Macedònia a Vergina, la més gran trobada d'aquesta tipologia, i després un altre, fet per les mateixes autoritats gregues, del que s'ha descobert fins ara, que correspon a molt menys de la meitat del sepulcre i encara al passadís i les estances d'accés.
Apart de tot això, aquí podreu trobar un plànol interactiu molt útil de la tomba, per situar cadascuna de les escultures, estructures i elements decoratius trobats fins ara. Aquest plànol interactiu pertany a la web en anglès de l'excavació, amb la informació oficial de la tomba.
Petites novetats (afegit el 21 de setembre del 2014 vora les 14:00).
Avui s'han publicat al Facebook de l'excavació noves fotografies del cos sencer de les dues cariàtides. A les fotografies, la cariàtide esquerre apareix amb la protecció que se li ha aplicat a la cara per conservar-la, ja que tenia una esquerda vertical molt lletja al mig. També s'han trobat trossos més importants de les mans. Les estàtues estan en una posició que permet que els plecs tinguin gran realisme, ajustant-se al contorn del cos i fent un efecte molt visual amb el recolliment de l'altra mà. A més, s'han conservat restes de pigments al voltant dels peus i la sola del calçat
Paral·lelament, a la web de l'excavació s'ha recollit la opinió d'un professor d'Arqueologia Clàssica que defensa la hipòtesi de que l'únic dels generals d'Alexandre el Gran que podria estar aquí enterrat és l'almirall Nearc. Segons Wikipedia, aquest almirall era de Creta, i s'establí a Amfípolis. Igual que la majoria de companys d'Alexandre, fou obligat a exiliar-se per Filip II, però després de la mort d'aquest i de l'accés al tro d'Alexandre, fou cridat pel rei per participar en la conquesta de l'Imperi Persa. Així, Alexandre el féu sàtrapa de Lícia i Pamfília a partir del 334 aC. Nearc no es retrobaria amb Alexandre fins el 329 aC, en què es reuní amb el rei conqueridor a Bactriana, una zona que avui dia ocupa gran part de l'Afganistan. Portava un exèrcit de mercenaris grecs de reforç, i desenvolupà tasques primer d'oficial en cap (quiliarca) d'una unitat grega d'infanteria d'elit, els hipaspistes; i després fou l'almirall (navarca) de la flota macedònica construïda a la riba de l'Indus, en la tornada cap a Mesopotàmia. Estem parlant de la que podria ser la primera força militar naval europea en aigües de l'Oceà Índic. Abans de morir, i per a fer-nos una idea de la megalomania dels plans del jove rei, se li havia encarregat la conquesta d'Aràbia. Després de la mort del rei macedònic, donà suport a un fill que tingué Alexandre d'una princesa persa, filla d'un sàtrapa, però no fou reeixit. Es veié involucrat en els conflictes entre els diàdocs des del seu govern de Lícia i Pamfília. L'última menció a les fonts segons Wikipedia és que fou general conseller de Demetri Poliorcetes el 314 aC. Sobre aquesta última dada, la Wikipedia en castellà menciona que això últim fou el 313 o 312 aC, i interpreta que després podria haver-se retirat. En cas que efectivament s'hagués retirat (extrem no confirmat a les fonts, diria) sí que seria perfectament factible que estigués a Amfípolis, ciutat on hauria tornat i que durant l'Antiguitat va disfrutar de prosperitat.
A títol personal, trobo important remarcar que, el 314 aC, aquest Demetri Poliorcetes es trobava a Síria i tenia 23 anys. Nearc havia assolit la primera satrapia de Lícia i Pamfília vint anys abans, el 334 aC, per tant és possible que ja llavors fos un home adult i madur, cosa que explicaria perquè indica la Viquipèdia en castellà que es retirà tot seguit. El que féu Demetri a partir del 314 aC fou guerrejar per Síria, Cilícia, Palestina i Mesopotàmia fins el 311 aC, any en què la situació es pacifica. No és fins al 307 aC que torna a Grècia. El 306 aC es trobava vencent els egipcis a Xipre, i el 305 aC és quan es guanyarà el sobrenom de Poliorcetes (la poliorcètica és la ciència, disciplina o art d'expugnar militarment llocs fortificats) assetjant Rodes durant un any, desplegant-hi tota mena d'enginys i maquinària. A partir d'aquí no es mouria de Grècia, esdevenint el poder hegemònic a l'Egeu, fins que el 301 aC va intervenir altre cop a Àsia Menor a la Batalla d'Ipsos, per tornar a estar l'any següent a Grècia.
Arribats a aquest punt, 34 anys després de que Nearc assolís per primera vegada la satrapia de Lícia (i tenint en compte que l'esperança de vida llavors era bastant baixa), tenim un bon buit històric sobre el personatge que aquesta tomba podria omplir. Si prenem la hipòtesi de Nearc com a certa, llavors tenim que el 314 aC (última menció) és la datació poste-quem de la tomba, i aquesta podria haver estat feta en algun moment després del 307 aC, quan Demetri (i en principi, Nearc) tornen a estar a Grècia. Tanmateix, tot pot ser possible, ja que aquest criteri geogràfic no té perquè ser cert. Podria haver mort a Síria, Gaza o Cilícia abans del 311 aC i les despulles haver estat traslladades a Macedònia.
Cal seguir esperant!
El quart diafragma (afegit el 21 de setembre del 2014 vora les 16:00).
S'han publicat noves fotografies, de l'ampit superior de l'accés del quart diafragma. Sembla un accés de menors dimensions que els anteriors, fa només 96 cm d'ample. Això indica que hi ha també una quarta cambra. Podeu consultar el diagrama interactiu de la tomba actualitzat.
.jpg)
Dionís amb les quals la mare d'Alexandre el Gran confraternitzava. Per a Chugg, que ja publicà un llibre sobre la recerca de la tomba del rei conqueridor, les dues cariàtides tenen una posició protectora, com si fossin dues guardianes, cosa que podria representar que la persona enterrada és una dona, i que per tant els homes haurien de fer-se enrere. Cal recordar aquí la filosofia de guerra de sexes present a la societat grega, marcadament masclista i patriarcal. Mencionant l'historiador grec Plutarc, s'indica que els cistells representats que porten les escultures sobre el cap s'usaven en les orgies els diferents ritus de Dionís, i Olímpia els usava per amagar-hi serps que s'usaven després durant les bacanals els rituals. El sr. Chugg explica també que al Metropolitan Museum i a l'Hermitage hi han escultures de Dionís acompanyat de dones clodons, i les vestimentes són molt similars, així com el calçat de sola gruixuda, igual al que vesteixen les cariàtides d'Amfípolis.
Amfípolis serví de quarter general per a Octavi (després August) i Marc Antoni durant la guerra civil que els enfrontà a Cassi i Brutus, els assassins de Juli Cèsar. La batalla que decidí aquella guerra a favor de Marc Antoni i Octavi fou a Filipos (Philippi), no massa lluny d'Amfípolis. Com aquesta batalla fou un pas important d'Octavi en el camí a convertir-se en el primer emperador romà (encara li quedava vèncer el mateix Marc Antoni a Actium), és lícit proposar que la tomba d'Amfípolis podria contenir les restes de les cremacions dels generals romans, i commemorar-la, ja de pas. El que la notícia no diu és de quins generals està parlant la sra. Palagia. Tant Brutus com Cassi es varen suicidar, i pel cas de Brutus he passat per Wikipedia per veure que efectivament fou cremat, però les restes foren enviades a Roma, a la seva mare. Podria ser Cassi de qui estigués parlant, o bé podria ser dels oficials del bàndol antipopular, o potser, com algú ja havia indicat, fos algun poliandriu (sepultura col·lectiva de soldats caiguts en combat) d'aquella batalla. En qualsevol cas, en opinió de Palagia la tomba no és pas macedònica, sinó romana, i relacionada amb la batalla que dirimí el destí final de la República de Roma. De fet, la zona acollí bastants veterans d'aquelles guerres, i alguns s'instal·laren a la mateixa Amfípolis.
Dorothy King també comenta que durant l'Antiguitat les estructures rodones solen tenir implicacions de culte, i usa un terme que fins ara no havia sortit (perquè no correspon a aquesta època): Filip II de Macedònia féu construir un tholos a Olímpia, i el va fer omplir de retrats familiars, fets per l'escultor Leòcares, que treballà també al Mausoleu d'Halicarnàs (tot i que aquest era rectangular). De fet, el substantiu mausoleu prové d'aquesta primera tomba monumental, que fou la tomba del rei Mausol d'Halicarnàs, construït durant els anys 50 del segle IV aC. Aquesta estructura s'anomenà el Philippeion i tenia un diàmetre de 15 metres. Tanmateix, aquesta estructura poc té a veure amb la tomba del turó Kasta, ja que aquest és un espai arquitectònic, segurament luxós, ricament decorat, ampli, espaiós, i fet per a ésser fàcilment visitable, tot el contrari d'una tomba i del que tenim a Amfípolis. King apunta també que es podria haver començat a construir en vida d'Alexandre el Gran, idea que connectaria amb el fet de que pugui ésser un cenotafi.
A títol personal, penso que el fet de que hagin aparegut fragments així d'una porta d'aquestes característiques indica que la porta (a menys que apareguin la resta de fragments) fou retirada durant el segellament, cosa que em fa pensar dues coses: la primera és que el segellament fou posterior a la construcció. Òbviament, de l'ús de la tomba ningú en sap encara res. És a dir, el segellament fou fet temps després d'haver-se acabat de construir la tomba. La segona és que el procés de segellament fou dut a terme en bones condicions, disposant de temps i de mitjans, cosa que explicaria per què es va col·locar (el com es va posar allà és una altra història) la passarel·la de pedra de grans dimensions que hi ha a la segona cambra, i que permetia passar del segon al tercer diafragma a través dels forats de la cantonada superior dreta, sense haver de remoure tot el farciment de les cambres. Aquesta passarel·la, per cert, és el gran argument dels qui defensem que la tomba no ha estat saquejada. Potser la porta no es va retirar amb totes les precaucions (en són prova els fragments d'ahir) però el que és segur és que no fou manllevada furtivament, ni tampoc sembla que fos malmesa i abandonada, almenys a dia d'avui. També faltaria per confirmar que no hi hagin més fragments dins de la tercera habitació. En arqueologia, la disposició de les peces és important, ja que depèn com es trobin, en podem inferir com fou el trencament de la porta.
Ara passem a les minúcies. Apart de que ja hi han arribat els primers turistes, em sembla que una de les petites coses a destacar és que la directora de les excavacions Katerina Peristeri va declarar, segons es publicava el 26 de setembre al Facebook de l'excavació, que en un mes ja podrien haver acabat. No sé si és una afirmació agosarada o ben fonamentada, però indica que anirem veient notícies. Una altra informació és el cost total de les excavacions a Amfípolis, que des del 2010 puja als 590.000 euros. Potser calgui mencionar que, atesa la situació econòmica i social crítica a Grècia, hi han hagut queixes per la despesa i importància que s'està donant a l'excavació. Si bé les excavacions no són barates, el problema a Grècia poc té a veure amb l'arqueologia, i molt amb el sistema polític i econòmic imperant. I per últim, us poso la última opinió recollida, una declaració publicada avui al Facebook de l'excavació, d'un tal James Romm, autor i professor a Nova York. Ve a dir que només Alexandre el Gran té prous mèrits com per merèixer una tomba d'aquestes proporcions i magnitud. Ho podria haver dit també qualsevol altra persona, però el cert és que aquesta és una altra de les idees que flota en l'aire dels qui segueixen l'excavació, i aquesta relació mental, potser involuntària, és el que fa mantenir el misteri al voltant de l'ocupant del turó Kasta. Ja he dit a altres actualitzacions que bé podria ser un cenotafi d'Alexandre, atès que les fonts en situen la tomba, l'aixovar i les despulles a Alexandria, per obra i gràcia del diàdoc Ptolomeu I Sòter.
Apart d'això, a l'actualització del 29 de setembre d'aquest blog es menciona que a la tercera cambra encara no se n'ha pogut determinar la profunditat: els geòlegs intenten calcular-la amb un trepant de 7 metres de llargada. Relacionat amb les teories que pressuposen una tomba gegantina i molt complexa, el blog esmenta que molts investigadors i arquitectes es temen una complexitat semblant o superior a una tomba multicameral trobada a Pella (antiga capital del regne de Macedònia), que tenia una cambra distribuïdora a unes altres set cambres mortuòries.
Poso primer la segona fotografia (de les dues que ahir estaven juntes) ja que és la més ràpida d'explicar: El gran buit de color negre indica l'existència de la tomba, i els dos apèndixs podrien indicar altres cambres o més d'un accés a la gran cambra, com ja deia ahir. A diferència d'ahir, ara sé que, amb aquest sistema, les zones d'alta velocitat indiquen simplement construccions, és a dir, estructures sòlides o construccions en pedra, buides o no, i òbviament no massa grans. En canvi, les zones de baixa velocitat indiquen l'absència d'estructures, és a dir, àrees buides o simple farciment de sorra del túmul. Tanmateix, tenint en compte que el túmul fa 158 metres de diàmetre, aquest buit negre que la tomografia mostra té unes dimensions molt grans i, si la orientació és la correcta, hauria d'indicar que els arqueòlegs estan a punt d'accedir a un espai de dimensions catedralícies, i diria que no és el cas.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Petites novetats (afegit el 21 de setembre del 2014 vora les 14:00).
Avui s'han publicat al Facebook de l'excavació noves fotografies del cos sencer de les dues cariàtides. A les fotografies, la cariàtide esquerre apareix amb la protecció que se li ha aplicat a la cara per conservar-la, ja que tenia una esquerda vertical molt lletja al mig. També s'han trobat trossos més importants de les mans. Les estàtues estan en una posició que permet que els plecs tinguin gran realisme, ajustant-se al contorn del cos i fent un efecte molt visual amb el recolliment de l'altra mà. A més, s'han conservat restes de pigments al voltant dels peus i la sola del calçat
Paral·lelament, a la web de l'excavació s'ha recollit la opinió d'un professor d'Arqueologia Clàssica que defensa la hipòtesi de que l'únic dels generals d'Alexandre el Gran que podria estar aquí enterrat és l'almirall Nearc. Segons Wikipedia, aquest almirall era de Creta, i s'establí a Amfípolis. Igual que la majoria de companys d'Alexandre, fou obligat a exiliar-se per Filip II, però després de la mort d'aquest i de l'accés al tro d'Alexandre, fou cridat pel rei per participar en la conquesta de l'Imperi Persa. Així, Alexandre el féu sàtrapa de Lícia i Pamfília a partir del 334 aC. Nearc no es retrobaria amb Alexandre fins el 329 aC, en què es reuní amb el rei conqueridor a Bactriana, una zona que avui dia ocupa gran part de l'Afganistan. Portava un exèrcit de mercenaris grecs de reforç, i desenvolupà tasques primer d'oficial en cap (quiliarca) d'una unitat grega d'infanteria d'elit, els hipaspistes; i després fou l'almirall (navarca) de la flota macedònica construïda a la riba de l'Indus, en la tornada cap a Mesopotàmia. Estem parlant de la que podria ser la primera força militar naval europea en aigües de l'Oceà Índic. Abans de morir, i per a fer-nos una idea de la megalomania dels plans del jove rei, se li havia encarregat la conquesta d'Aràbia. Després de la mort del rei macedònic, donà suport a un fill que tingué Alexandre d'una princesa persa, filla d'un sàtrapa, però no fou reeixit. Es veié involucrat en els conflictes entre els diàdocs des del seu govern de Lícia i Pamfília. L'última menció a les fonts segons Wikipedia és que fou general conseller de Demetri Poliorcetes el 314 aC. Sobre aquesta última dada, la Wikipedia en castellà menciona que això últim fou el 313 o 312 aC, i interpreta que després podria haver-se retirat. En cas que efectivament s'hagués retirat (extrem no confirmat a les fonts, diria) sí que seria perfectament factible que estigués a Amfípolis, ciutat on hauria tornat i que durant l'Antiguitat va disfrutar de prosperitat.
A títol personal, trobo important remarcar que, el 314 aC, aquest Demetri Poliorcetes es trobava a Síria i tenia 23 anys. Nearc havia assolit la primera satrapia de Lícia i Pamfília vint anys abans, el 334 aC, per tant és possible que ja llavors fos un home adult i madur, cosa que explicaria perquè indica la Viquipèdia en castellà que es retirà tot seguit. El que féu Demetri a partir del 314 aC fou guerrejar per Síria, Cilícia, Palestina i Mesopotàmia fins el 311 aC, any en què la situació es pacifica. No és fins al 307 aC que torna a Grècia. El 306 aC es trobava vencent els egipcis a Xipre, i el 305 aC és quan es guanyarà el sobrenom de Poliorcetes (la poliorcètica és la ciència, disciplina o art d'expugnar militarment llocs fortificats) assetjant Rodes durant un any, desplegant-hi tota mena d'enginys i maquinària. A partir d'aquí no es mouria de Grècia, esdevenint el poder hegemònic a l'Egeu, fins que el 301 aC va intervenir altre cop a Àsia Menor a la Batalla d'Ipsos, per tornar a estar l'any següent a Grècia.
Arribats a aquest punt, 34 anys després de que Nearc assolís per primera vegada la satrapia de Lícia (i tenint en compte que l'esperança de vida llavors era bastant baixa), tenim un bon buit històric sobre el personatge que aquesta tomba podria omplir. Si prenem la hipòtesi de Nearc com a certa, llavors tenim que el 314 aC (última menció) és la datació poste-quem de la tomba, i aquesta podria haver estat feta en algun moment després del 307 aC, quan Demetri (i en principi, Nearc) tornen a estar a Grècia. Tanmateix, tot pot ser possible, ja que aquest criteri geogràfic no té perquè ser cert. Podria haver mort a Síria, Gaza o Cilícia abans del 311 aC i les despulles haver estat traslladades a Macedònia.
Cal seguir esperant!
El quart diafragma (afegit el 21 de setembre del 2014 vora les 16:00).
S'han publicat noves fotografies, de l'ampit superior de l'accés del quart diafragma. Sembla un accés de menors dimensions que els anteriors, fa només 96 cm d'ample. Això indica que hi ha també una quarta cambra. Podeu consultar el diagrama interactiu de la tomba actualitzat.
Nou croquis de l'excavació (afegit el 22 de setembre del 2014 cap a les 17:00).
Via Facebook de l'excavació s'ha publicat un nou croquis del que s'ha descobert fins ara. Com podreu veure, i les autoritats gregues han indicat, la quarta porta descoberta ahir està a un nivell més baix, cosa que podria indicar que a la tercera estança s'està baixant de nivell. Podria ser que els arqueòlegs es trobin més endavant amb unes escales en aquesta estança.
Paral·lelament, vull indicar una possible hipòtesi al voltant de la tomba que, tanmateix, no he vist encara escrita enlloc, i és la possibilitat que la tomba sigui un cenotafi reaprofitat. Un cenotafi és una tomba sense utilitzar, és a dir, sense les despulles d'algú. Això explicaria els atributs reials (el lleó, les rosetes i la monumentalitat) en cas de que la persona sepultada no fos membre de la reialesa, com seria el cas de l'almirall Nearc del que parlava ahir.
Twitter, noves imatges i ensurt (afegit el 22 de setembre del 2014 cap a les 18:30).
Twitter, com no podia ser d'altra manera, té moltíssima gent seguint les excavacions, i he pogut trobar algunes imatges i croquis que afegeixen informació.
Primer alguns plànols interessants. El primer és un dibuix (l'estil és igual als plànols oficials, però aquests estan colorejats i no són oficials) actualitzat del que s'ha anat trobant fins ara, però amb la diferència (cal veure en fotografia si realment hi ha desnivell o no) de que la quarta porta està al mateix nivell de les que s'han trobat fins ara.
Un altre plànol, aquest bastant impactant, per mostrar el que s'ha descobert fins ara, malgrat que situa la càmera funerària just al centre, cosa que no sembla confirmada.
L'ensurt de què us parlava està relacionat amb l'exèrcit anglès, establert a la zona durant la Primera Guerra Mundial. Grècia va demanar ajuda als aliats contra Bulgària, i la zona nord-est de Grècia es convertí en zona de guerra. Algunes unitats d'infanteria lleugera britànica es varen desplegar la zona i, apart de descobrir l'estàtua del lleó a la llera del riu, van cometre actes d'espoli arqueològic, cosa gens estranya: no només la naturalesa de la guerra de trinxeres feia que s'excavés molt i per tot arreu, era una època en què qualsevol oficial anglès amb algun títol nobiliari tenia autèntica fam col·leccionista. Davant algunes fotografies, com les que us poso a continuació, molts han començat a témer que la tomba ja estigués violada, però no està gens clar. En la meva opinió, les fotos no coincideixen amb la tomba del túmul del Turó Kasta. Amfípolis va ser una ciutat pròspera, i tots els voltants estan esquitxats de moltes altres tombes i necròpolis, més grans o més petites. Apart de les fotografies de l'ensurt, us poso al final una de les fotografies de quan van aparèixer les esfinxs, per a què pugueu comparar les dues entrades i descartar els possibles saqueigs. Penso que, si hagués estat saquejada, a hores d'ara ja ho sabríem, i la tomba no s'hagués trobat tan segellada com s'ha trobat, com també haguéssim sabut de restes de trinxeres excavades al túmul. A més, com ja vaig aventurar, els forats del segon i tercer diafragma em semblen més aviat fets durant o després del procés de segellament de la tomba.
És possible, a més, que el túmul hagués rebut algun impacte de l'artilleria búlgara.
Una imatge. (afegit el 22 de setembre del 2014 a les 20:15).
He trobat un interessant (encara que lent) vídeo explicatiu a Youtube amb moltes imatges. Us en poso una d'interessant, una restitució per ordinador d'un possible aspecte original de la tomba:
El vídeo juga bastant amb la hipòtesi alexandrina. Segons el vídeo, una investigadora, de nom Dorothy King, interpreta les cariàtides com un símbol d'unió entre Europa i Àsia a través de dues dones relacionades amb un comandant grec, i el vídeo deixa caure que Roxana i Olímpia serien bones candidates. Tot i que les restes arqueològiques manen, sembla descartat que pugui ser la tomba d'Alexandre el Gran, com ja està explicat més amunt. També especula amb Roxana i Alexandre IV, representa que a la zona la llegenda per via oral parla de dues víctimes enterrades a Amfípolis.
Avui s'ha publicat a la web de l'excavació una nova aportació a una de les hipòtesis que es proposen per a l'ocupant (en aquest cas la ocupant) de la tomba d'Amfípolis. Abans d'això, cal indicar que tot el que ve a continuació és arrel d'una notícia de Discovery Channel, que contraposa la opinió d'un egiptòleg britànic de nom Andrew Chugg, amb les opinions d'Olga Palagia, presidenta del departament d'Arqueologia de la Universitat d'Atenes, que creu que la tomba és romana, extrem de moment negat pels excavadors. Segons Andrew Chugg, les columnes cariàtides són en realitat dones clodons, un tipus de sacerdotesses del culte a
En canvi, per a Olga Palagia l'estil de les cariàtides és arcaístic, és a dir, inspirat en el llenguatge artístic del segle VI aC (del 600 al 500 aC). Segons Palagia, els qui ho van inventar foren els atenencs durant el segle V aC (500-400 aC) i els primers a usar-ho a gran escala foren els habitants d'Eleusis, al nord d'Atenes. En qualsevol cas, lluny de Macedònia. Segons Palagia, l'ús de la volta de canó, la monumentalitat de les cariàtides amb estil arcaístic i el gairebé abús del marbre com a material li indiquen que la tomba no pot ser més antiga del segle I aC (100-0 aC). No seria llavors una tomba macedònica, ja que aquestes desapareixen aquest segle i l'anterior, que és quan la República de Roma (després Imperi) conquerí Macedònia.
 |
| El punt vermell indica Amfípolis. |
Per acabar-ho d'adobar, l'arqueòloga clàssica Dorothy King (mencionada a la última actualització), que també aporta la seva opinió a la notícia de Discovery Channel, comenta que la falta de porta de la tomba podria indicar que no és una tomba, ja que li falta un tancament. Llença la idea de que sigui un lloc de culte a Alexandre. Aquesta idea es desenvolupa en una aportació al seu bloc personal. Que no hi hagi porta indica que no hi ha enterrament, malgrat que reconeix que podria haver estat retirada durant el segellament. També indica una idea amb la qual hi estic bastant d'acord, que és que una tomba així en un lloc així (Macedònia) no podria ser per a ningú més que per a Alexandre. De fet, penso a títol personal que podria ser un cenotafi per això, perquè no hi ha cap altre personatge del moment que doni la talla per a una tomba així de monumental.
Dorothy King també comenta que durant l'Antiguitat les estructures rodones solen tenir implicacions de culte, i usa un terme que fins ara no havia sortit (perquè no correspon a aquesta època): Filip II de Macedònia féu construir un tholos a Olímpia, i el va fer omplir de retrats familiars, fets per l'escultor Leòcares, que treballà també al Mausoleu d'Halicarnàs (tot i que aquest era rectangular). De fet, el substantiu mausoleu prové d'aquesta primera tomba monumental, que fou la tomba del rei Mausol d'Halicarnàs, construït durant els anys 50 del segle IV aC. Aquesta estructura s'anomenà el Philippeion i tenia un diàmetre de 15 metres. Tanmateix, aquesta estructura poc té a veure amb la tomba del turó Kasta, ja que aquest és un espai arquitectònic, segurament luxós, ricament decorat, ampli, espaiós, i fet per a ésser fàcilment visitable, tot el contrari d'una tomba i del que tenim a Amfípolis. King apunta també que es podria haver començat a construir en vida d'Alexandre el Gran, idea que connectaria amb el fet de que pugui ésser un cenotafi.
Faré un petit incís, en aquesta notícia he trobat la informació, que se'm podria haver passat abans (podria ésser l'origen de la confusió sobre la ubicació de la porta i indicada per alguna gent a Twitter fa poc?), de que la quarta tomba sí està al quart mur, però no està centrada, sinó desplaçada cap a un costat. Afegiré de pas que totes aquestes hipòtesis que van sortint sobre el possible ocupant de la tomba es basen en el poc que s'ha publicat, i cal recordar que el món acadèmic, apart de ser bastant endogàmic i tancat, té també bastantes reinonas disposades a rizar el rizo per tal de tenir el seu minut de glòria. Per tant, i com que l'evidència arqueològica mana, ni estic d'acord amb que sigui romana, ni estic d'acord amb que sigui un lloc de culte, encara que alguns dels arguments aportats puguin ser interessants.
Paral·lelament, la directora de les excavacions, la doctora Katerina Peristeri, ha estat entrevistada a un mitjà de la comunitat grega a Austràlia, i ha fet alguna declaració. Segons ha dit, cap als volts de Nadal es desvetllaran alguns secrets sobre la tomba d'Amfípolis, però no descarta que mentrestant es puguin anar anunciant nous avenços. L'altra declaració que ha fet ha estat tancar el debat suscitat per l'arqueòloga atenenca Olga Palagia, sentenciant que la tomba no és romana sinó que, tal i com diuen excavadors i govern grec, pertany a l'últim quart del segle IV aC (325-300 aC). En aquest tema hi ha algun debat polític, que ja se surt de l'excavació pròpiament dita i que se m'escapa: a la notícia es menciona que hi ha una acusació indirecta a la sra. Palagia de proposar hipòtesis infundades al servei d'alguns partits, entenc que polítics. Cal recordar que a Grècia es parla al carrer de qui collons dimonis deu estar enterrat allà dins, i que el seguiment mediàtic és total, com si fos (que ho deu ser) una qüestió d'estat, ocupant minuts als telenotícies grecs.
Ja tenim porta! Tot el podi de les cariàtides, i altres coses (afegit el 3 d'octubre del 2014, cap a les 20:00).
Han passat bastants dies des de l'última actualització, i el cert és que no ha sigut fins aquest passat dimarts dia 30, i sobretot ahir, que no van haver notícies interessants, malgrat que no tenim grans avenços en el global de l'excavació. Primer comentaré l'ímportant, i després mencionaré altres coses que no mereixien actualitzacions per si mateixies.
El més important és que, ahir, a la web i al Facebook de l'excavació es va anunciar la troballa de tres fragments d'una porta de marbre, que tindria un gruix de 14 cm. La troballa ve acompanyada també de fragments de les frontisses de bronze o coure (en realitat són unes llargues vares clavades a l'ampit i que travessen la porta transversalment al seu extrem) i de claus de ferro. Pel que sembla a les imatges, correspon a l'entrada localitzada a l'anomenat tercer diafragma, és a dir, l'accés que ve després del de les cariàtides, també de bones dimensions però amb decoració molt més simple, i de 1'50 m d'ample. Poso també l'últim croquis de l'accés de la tomba per situar-se millor.
Això significa que les dues primeres sales no eren exactament sales, sinó més aviat rebedors. Això explicaria la falta de portes fins al moment i, per altra banda, invalida la tesi de que no fos una tomba, tal i com es deia al blog de la dra. Dorothy King, que defensava que pogués ser un lloc de culte a Alexandre. Una porta de marbre, que és un material car, i d'aquestes dimensions, és el tancament monumental adequat per l'estil que la tomba ha mostrat fins ara.
A títol personal, penso que el fet de que hagin aparegut fragments així d'una porta d'aquestes característiques indica que la porta (a menys que apareguin la resta de fragments) fou retirada durant el segellament, cosa que em fa pensar dues coses: la primera és que el segellament fou posterior a la construcció. Òbviament, de l'ús de la tomba ningú en sap encara res. És a dir, el segellament fou fet temps després d'haver-se acabat de construir la tomba. La segona és que el procés de segellament fou dut a terme en bones condicions, disposant de temps i de mitjans, cosa que explicaria per què es va col·locar (el com es va posar allà és una altra història) la passarel·la de pedra de grans dimensions que hi ha a la segona cambra, i que permetia passar del segon al tercer diafragma a través dels forats de la cantonada superior dreta, sense haver de remoure tot el farciment de les cambres. Aquesta passarel·la, per cert, és el gran argument dels qui defensem que la tomba no ha estat saquejada. Potser la porta no es va retirar amb totes les precaucions (en són prova els fragments d'ahir) però el que és segur és que no fou manllevada furtivament, ni tampoc sembla que fos malmesa i abandonada, almenys a dia d'avui. També faltaria per confirmar que no hi hagin més fragments dins de la tercera habitació. En arqueologia, la disposició de les peces és important, ja que depèn com es trobin, en podem inferir com fou el trencament de la porta.
Per altra banda, el disseny de la porta és, segons els excavadors, prova irrefutable de que la tomba és grega i macedònica, ja que altres portes trobades a les tombes macedòniques del període són, sinó semblants, sí del mateix tipus. Twitter és una bona eina per trobar aquest tipus d'imatges: totes imiten els claus com si fossin sòlides portes de fusta. Per tant, la hipòtesi de la directora d'Arqueologia Clàssica d'Atenes Olga Palagia, que a la última actualització explicava que defensava que la tomba era romana i no grega (i vinculada a les guerres civils romanes, i per tant dos segles posterior a Alexandre), està seriosament en entredit.
L'áltra notícia important és la publicada el passat dimarts dia 30. Les excavacions al voltant de les cariàtides estan arribant a la seva fi, i han revelat que el paviment del rebedor està per sota de la base de les cariàtides. Ja s'ha pogut deixar al descobert el podi sencer, i podem veure que cada estàtua mesura 3'67 m. des del paviment fins als caps. En concret, cada cariàtide fa 2'27 m. d'alçada. Això reforça la monumentalitat de la tomba i de l'accés, que des del punt de vista del visitant es fa primer sota les esfinxs, i després sota les cariàtides protectores.
Afegeixo també imatges del podi i de la retirada de les últimes fileres de carreus del mur de segellament que tapava les escultures.
Ara passem a les minúcies. Apart de que ja hi han arribat els primers turistes, em sembla que una de les petites coses a destacar és que la directora de les excavacions Katerina Peristeri va declarar, segons es publicava el 26 de setembre al Facebook de l'excavació, que en un mes ja podrien haver acabat. No sé si és una afirmació agosarada o ben fonamentada, però indica que anirem veient notícies. Una altra informació és el cost total de les excavacions a Amfípolis, que des del 2010 puja als 590.000 euros. Potser calgui mencionar que, atesa la situació econòmica i social crítica a Grècia, hi han hagut queixes per la despesa i importància que s'està donant a l'excavació. Si bé les excavacions no són barates, el problema a Grècia poc té a veure amb l'arqueologia, i molt amb el sistema polític i econòmic imperant. I per últim, us poso la última opinió recollida, una declaració publicada avui al Facebook de l'excavació, d'un tal James Romm, autor i professor a Nova York. Ve a dir que només Alexandre el Gran té prous mèrits com per merèixer una tomba d'aquestes proporcions i magnitud. Ho podria haver dit també qualsevol altra persona, però el cert és que aquesta és una altra de les idees que flota en l'aire dels qui segueixen l'excavació, i aquesta relació mental, potser involuntària, és el que fa mantenir el misteri al voltant de l'ocupant del turó Kasta. Ja he dit a altres actualitzacions que bé podria ser un cenotafi d'Alexandre, atès que les fonts en situen la tomba, l'aixovar i les despulles a Alexandria, per obra i gràcia del diàdoc Ptolomeu I Sòter.
Hi ha una altra informació important que val la pena mencionar. Crec que només l'equip d'excavadors sap mínimament cap on va, però la majoria de la gent no sap exactament quines dimensions té la tomba, és a dir, si hi han moltes cambres o no. Gràcies a aquest post de blog, he trobat una mica millor explicat de què va això. Adjuntaré primer dues imatges dels resultats de les prospeccions tècniques fetes al túmul, en concret Tomografies sísmiques tridimensionals. Les imatges que adjunto no són pas en tres dimensions, però aquest sistema de prospecció geofísica funciona amb la transmissió d'ones sísmiques, i el resultat il·lustraria a quins llocs del subsòl les ones s'han desplaçat més ràpidament que a unes altres, revelant on hi ha densitat material (murs, pedra) i a on n'hi ha menys (buits, reompliments). En altres paraules, les ones sísmiques o sonores es desplacen més ràpidament a través de sòlids densos que de gasos o sòlids menys densos. Si algú recorda les primeres escenes de Jurassic Park, potser li soni aquest tipus de prospeccions, per agafar un paral·lelisme popular i potser inadequat. A la segona imatge és on es detecta un buit molt significatiu, que indicaria una cambra de grans dimensions.
També és significatiu que l'estructura que s'entreveu no estigui centrada, i és que una altra teoria que circula és que encara falta molt per arribar a la cambra funerària, pressuposant que aquesta estigui sota d'on hi hauria hagut el lleó, és a dir, centrada. I encara que no importi si està centrada o no, la hipòtesi ve a dir que ens trobarem moltes estances abans d'arribar al final. Per altra banda, i això ja són interpretacions meves (no hi ha pas res publicat que interpreti correctament els resultats de la prospecció) aquesta segona imatge sembla indicar que no hi hauria un sol accés a aquesta suposada gran cambra mortuòria, sinó dos! Si us fixeu, veureu que a la part superior de la cambra se'n desprenen dos apèndixs, que podrien ser els buits poc conductors de les ones sísmiques corresponents als accessos a aquesta cambra mortuòria gegantina. I no només això, sinó que, per a més inri, tenen forma serpentejant, com si els accessos passessin per diferents cambres o el passadís fos tortuós. De la mateixa manera, la càmera té una forma amb angles rectes, però no és estrictament quadrada ni rectangular.
Apart d'això, a l'actualització del 29 de setembre d'aquest blog es menciona que a la tercera cambra encara no se n'ha pogut determinar la profunditat: els geòlegs intenten calcular-la amb un trepant de 7 metres de llargada. Relacionat amb les teories que pressuposen una tomba gegantina i molt complexa, el blog esmenta que molts investigadors i arquitectes es temen una complexitat semblant o superior a una tomba multicameral trobada a Pella (antiga capital del regne de Macedònia), que tenia una cambra distribuïdora a unes altres set cambres mortuòries.
Tot plegat sembla molt confús. L'excavació de moment avança en línia recta (tot i que la quarta porta no estava centrada), i és possible que la cambra mortuòria sigui gegant, o multicameral. Per últim, us poso un plànol en secció interessant de com podria ser de gran la tomba, i del que queda per excavar. Està bastant actualitzat, i inclou la possibilitat de que la tercera cambra tingui un bon desnivell i faci més profunda la tomba. Tanmateix, recordo al lector que l'entrada de les esfinxs no dibuixa un radi, és a dir, no apunta cap al centre del túmul.
També es veu que, fa temps i segons aquesta notícia, a Harvard es va publicar un estudi sobre el lleó de la tomba. Aquest estudi apuntava a un altre puto candidat a la tomba: Laomedó de Mitilene, que fou traductor d'Alexandre, i també estigué vinculat a Amfípolis posteriorment a la mort del monarca, segons la notícia. Curiosament (m'he passat un moment per la seva Viquipèdia), també fou general, company d'Alexandre; i també s'exilià, per retornar seguidament a participar en la conquesta. Igual que amb Nearc, no se sap res de la seva sort després del 320 aC, on degué ser derrotat en una de les guerres entre diàdocs.
Sobre les prospeccions i altres (Afegit el 4 d'octubre del 2014 sobre les 14:00).
Aquesta actualització no va relacionada amb novetats, sinó amb informacions que ja fa setmanes que estan publicades però que desconeixia, sobretot al voltant de les prospeccions geofísiques de la tomba del turó Kasta. Parlava ahir de les possibles estructures de la tomba en base a resultats de prospeccions geofísiques, i això és el que he aclarit avui. Entenc ara perfectament les declaracions d'investigadors i arquitectes d'una tomba realment gegantina.
La majoria de webs que he trobat publicaven això el 9 de setembre. Entre els anys 1998 i 1999, tres geofísics i un arqueòleg grecs van prospectar geofísicament amb el mètode conegut com Tomografia Sísmica Tridimensional el turó Kasta. No van poder continuar fent més prospeccions per falta de finançament, però van poder publicar els resultats el 2004 a una revista especialitzada britànica d'arqueologia.
Poso primer la segona fotografia (de les dues que ahir estaven juntes) ja que és la més ràpida d'explicar: El gran buit de color negre indica l'existència de la tomba, i els dos apèndixs podrien indicar altres cambres o més d'un accés a la gran cambra, com ja deia ahir. A diferència d'ahir, ara sé que, amb aquest sistema, les zones d'alta velocitat indiquen simplement construccions, és a dir, estructures sòlides o construccions en pedra, buides o no, i òbviament no massa grans. En canvi, les zones de baixa velocitat indiquen l'absència d'estructures, és a dir, àrees buides o simple farciment de sorra del túmul. Tanmateix, tenint en compte que el túmul fa 158 metres de diàmetre, aquest buit negre que la tomografia mostra té unes dimensions molt grans i, si la orientació és la correcta, hauria d'indicar que els arqueòlegs estan a punt d'accedir a un espai de dimensions catedralícies, i diria que no és el cas.
Ara passem a la que ahir era la imatge superior. Abans de seguir, vull puntualitzar que a hores d'ara no sé què la diferencia de l'anterior, ni perquè, malgrat tenir el mateix perímetre, els resultats que donen son tan diferents i tan poc coincidents en l'estructura que es creu que hi ha sota el túmul. De fet, sembla com si els colors s'invertissin en ambdues fotografies, cosa que es veu sobretot a la corona d'estructures soterrades que deuen aguantar el túmul: en aquesta primera imatge apareixen com a espais foscos de suposada velocitat molt baixa, mentre que a l'altra fotografia apareixen com estructures molt sòlides i conductores. No es troben paral·lelismes entre ambdues fotografies més enllà del perímetre del túmul. Crec que cal afegir també que aquests resultats no són pas concloents.
La majoria de webs que he visitat amb la notícia indiquen que les àrees marcades en blanc indiquen alta velocitat i l'existència d'estructures sòlides de gran importància, mentre que els espais foscos indiquen buits d'estructura, principalment farciment del túmul. Algunes àrees estan marcades i numerades, i us avanço (tal i com es diu als comentaris d'aquesta notícia de Terrae Antiquae) que l'àrea assenyalada com a H6 és la que estan excavant actualment els arqueòlegs. Si estem realment davant d'una tomba així (amb 7 àmbits d'estructura importants, que podrien ser cambres, per exemple), ja avanço que és molt més gran i complexa que moltes mansions actuals.
Paral·lelament, un dels comentaris publicats ahir a la notícia ja esmentada de Terrae Antiquae aporta una notícia amb una informació que ja circulava fa dies: El paviment de la tomba fa baixada, i molt probablement aquesta s'accentua a la tercera cambra, d'aquí que encara no se n'hagi pogut determinar la fondària. A més a més, i al contrari del que penso, no està confirmat que la tomba no hagi estat saquejada. Per altra banda, es diu també que terratrèmols succeïts durant el segle IV dC podrien haver malmès l'estructura de la tomba. Tampoc ho he anat dient, però cal pressuposar en tot moment que els treballs de manteniment de l'estructura són tant o més importants que els que duen a terme els propis arqueòlegs, usant abundants estructures tubulars de metall per assegurar l'estructura i continuar treballant. Un altre comentari enllaça amb apunts al blog de la dra. Dorothy King, un dels quals dedica a contestar preguntes d'internautes i explica la seva hipòtesis de cronologia de la tomba:
En un primer moment, la tomba comença a construir-se en vida, o just després de la mort, d'Alexandre el Gran. Probablement cap al 301 aC (mort d'Antígon El Borni, un dels diàdocs) ja estaria construïda, però s'hauria mantingut buida amb les possibles esperances que el cos d'Alexandre acabés essent retornat a Macedònia. Un cop s'hagués arribat a la conclusió de que això no passaria, la tomba podria haver estat usada per algun rei macedònic o personatge important (ara que tenim porta ja sabem que no era un simple lloc de culte). A partir d'aquí, la dra. King creu que el procés de segellament fou contemporani (és a dir, murs diafragmàtics i farciment són de la mateixa època i mateix moment) i que els murs també serviren per mantenir al seu lloc tot el farciment, atès que ella creu que l'estructura no seria prou forta com per mantenir el pes del túmul. D'acord amb ella, jo també imagino que els farciments poden haver contingut petits fragments d'objectes o monedes perdudes que permetin datar el segellament, però encara no n'ha trascendit res, així que crec que encara no sabem en quin moment es va segellar (del tot) la tomba. King situa la destrucció de la superestructura exterior cap al segle III dC, durant l'Imperi Romà, gràcies a monedes associades als estrats corresponents de destrucció.
Imatges en 3D i sobre les prospeccions (afegit el 9 d'octubre del 2014 cap a les 21:00).
Aquesta actualització no té novetats, però sí imatges interessants. Les primeres són sobre les primeres reconstruccions en 3D de la tomba. En concret, a aquest link (provinent de la nova web del professor Alfredo Algargos, de qui imito la idea d'un post actualitzable de seguiment de l'excavació) us portarà a una petita presentació interactiva del que s'ha trobat fins ara de la tomba. Al blog del professor Algargos, l'actualització amb aquesta reconstrucció és del 8 d'octubre. La primera imatge està treta d'aquesta presentació, però les altres dues circulaven fa uns dies per Internet (òbviament la llum no hauria estat tal, és un efecte de la imatge).
Ara, més imatges relacionades amb el tema de l'estructura de la tomba. Les dues primeres són noves imatges de la Tomografia Sísmica Tridimensional, aquestes sí en un format que sembla més d'acord amb el nom, i no tant les imatges en blanc i negre més aviat semblants a una radiografia. Les imatges són tretes d'aquest tuit i d'aquest altre tuit, d'un tuiter molt actiu al hashtag #amphipolis anomenat @RaptisCG. Les imatges vénen d'aquest enllaç en grec amb el resum escrit dels resultats de la tomografia. Fixeu-vos en la segona imatge, té les traduccions en anglès.
Es pot veure indicada l'entrada de la tomba, s'assenyalen fins a tres possibles estructures funeràries i un segon corredor amb indicació de revestiment de pedra (és a dir, passadissos d'accés) cosa que podria indicar que la tomba tingués una entrada alternativa o una "sortida" de la que fins ara no en tenia coneixement.
Relacionat amb aquestes imatges de les prospeccions, el professor Algargos inclogué el 30 de setembre al seu blog una imatge amb una proposta hipotètica d'estructura de la tomba, una mica agosarada. Possiblement, la hipòtesi hagi estat feta tenint en compte els resultats de les prospeccions i el que l'excavació ha revelat fins ara, atès el nombre i la disposició de les càmeres i del passadís compartimentat d'accés. A més a més, incorpora també la idea d'una gran sala distribuïdora.
Per últim, un detall que ignorava completament, i que el mateix usuari de Twitter que he mencionat abans indica a un altre tuit. Com podeu veure a la foto (i al dibuix surt reflectit) l'angle dels braços estesos de les Cariàtides no és igual, en el cas de la cariàtide esquerre és un angle recte però, curiosament, en el cas de la cariàtide sense cara de la dreta passa dels 90º, apuntant una mica més amunt.
Això que ve ara ho afegeixo pocs minuts després d'haver actualitzat. I és que he trobat aquesta notícia amb imatges d'una mena de videojoc molt bàsic que permet explorar les excavacions, i que ja he estat veient a Twitter però sense saber d'on sortien. El que poso aquí és una imatge, amb l'avatar que usa el joc en primer pla, de l'interior de la tercera cambra, on es van trobar els fragments de la porta de marbre. La poso per dues raons: la primera és que desconeixia que hi haguessin imatges dels altres fragments més grans de la porta de marbre, i la segona és que, si s'han trobat realment en aquesta posició, amb aquest nivell de farciment, i tal i com ho mostra la imatge, això vol dir que les meves hipòtesis sobre la porta no semblen del tot desencaminades. Cal afegir, però, que no hi ha confirmació oficial per al lloc exacte de les troballes referents als trossos de marbre de la porta, i que per tant no és gens segur que aquests fragments s'hagin trobat tal i com surt aquí.
En un principi vaig pensar que els fragments els havien trobat als estrats més baixos del farciment de la cambra, però si van aparèixer sense haver arribat encara al paviment queda clar, en la meva opinió, que el desmuntatge (o destrucció?) de la porta de marbre va ser fet durant el procés de segellament i ompliment de les cambres i accés de la tomba. Si apareixen prou fragments com per reconstruir-la en bona part, implicarà automàticament una destrucció i rebuig de la porta. Això seria estrany si la voluntat era segellar la tomba, ja que el marbre, un material car, es podria haver reaprofitat. Però, en canvi, no seria tan estrany si la intenció era segellar la tomba després de que aquesta hagi estat saquejada i, per tant, la porta de marbre destruïda. Cal recordar, a més, que el segellament de la tomba i destrucció de l'exterior foren fets durant el segle III dC, segons la dra. Dorothy King i tal i com explicava a la última actualització. Vull dir amb això que el moment històric encara permetia el reaprofitament d'aquest tipus de material ja que encara s'usava per a grans construccions.
Per altra banda, la posició dins la tercera cambra, i no a la següent, indica que, de moment, la destrucció no es va fer amb ànim d'entrar per la via ràpida, que és la situació d'un saqueig; sinó amb ànim simplement de treure la porta. I és que si tots o la majoria de fragments apareguessin a l'interior, com si la porta hagués estat esbotzada, podríem parlar amb més propietat de saqueig, però de moment, amb pocs fragments, a la tercera cambra i, el que és més important, enmig de l'estrat de farciment de la cambra; crec que encara no es pot parlar d'una destrucció malintencionada de la porta.
UN MOSAIC! I alguna cosa més (afegit el 13 d'octubre del 2014 cap a les 21:00).
La última novetat sobre la tomba és senzillament al·lucinant, i al meu parer es pot equiparar al descobriment de les cariàtides. Està a l'altura de la monumentalitat que ofereix la tomba, tant en qualitat com en quantitat. Al segon rebedor, davant de l'ampit de la porta de marbre, alguns trossos de la qual ja es van trobar fa uns dies; els arqueòlegs han trobat un mosaic interessantíssim al paviment. A la primera fotografia, podeu veure l'entrada de la tercera cambra, que té un petit esglaó de marbre. Hi ha fins i tot com una escotadura, lleugerament desplaçada a la dreta. Desconec què és, però crec que pot tenir a veure amb la porta de marbre.
Com podeu veure, el mosaic, de gran qualitat, té una àrea circular malmesa de 80 cm de diàmetre, tot i que s'han trobat moltes de les tessel·les que falten i podrà ser restaurat. No se sap res de quin pot ser el motiu d'aquest deteriorament. El mosaic està fet de tessel·les minúscules de forma irregular o arrodonida, i segons explica el professor Algargos al seu blog, és un estil habitual a la Macedònia del moment, ja que a les necròpolis règies de Pella (antiga capital del regne macedònic) se n'han trobat de molt similars i amb les mateixes característiques: fons obscurs i gamma cromàtica no massa variada amb colors foscos, vermells o ocres, i blancs o grocs. La sala fa 4'5 m. d'ample i 3 m. de llarg (és més petita i curta que el primer rebedor), i el mosaic cobreix tot el paviment.
A l'esquerra, hi apareix clarament el déu Hermes, portant el caduceu i les sandàlies alades, que simbòlicament és el qui guia les ànimes cap al més enllà funció anomenada psicopomp.
El déu Hermes sembla guiar en el seu vol el que els romans anomenarien una biga, un carro tirat per dos cavalls, en aquest cas blancs.
I el carro és conduit per un personatge barbat, ros o castany, que porta una corona que podria ser de llorer.
El professor Algargos llença des del seu bloc una primera interpretació que diria és ben fonamentada, ja que té tot el sentit del món. Els arqueòlegs encara no n'han dit res d'això (només han identificat el primer personatge com el déu Hermes), i faltaria retirar la sorra de la banda dreta del mosaic per a confirmar la seva hipòtesis d'interpretació del mosaic. Segons el professor, estaríem davant de l'escena mitològica del Rapte de Persèfone, una escena mitològica habitual a la iconografia funerària en l'àmbit grec.
Segons el mite, que varia una mica en les seves versions, Hades, déu de l'inframón, estava enamorat de Persèfone, i un dia la raptà mentre era collint narcisos. Un cop a l'inframón, Persèfone esdevingué l'esposa d'Hades i la reina dels Inferns. La mare de Persèfone, Dèmeter, la buscà per tot arreu, i com a deessa de la terra, durant aquest temps les llavors no germinaren i la terra quedà estèril. Al final fou Zeus qui obligà a Hades a retornar Persèfone a la seva mare, però hi havia un problema. Durant la seva estança a l'inframón, Persèfone havia menjat sis llavors d'una magrana, i aquest fet la vinculava per sempre més al regne d'Hades. D'aquesta manera, s'acordà que Persèfone hauria d'estar-se sis mesos a l'any a l'inframón, deixant que la terra perdés la fecunditat, i uns altres sis mesos podria tornar amb la seva mare, fent que durant aquest temps la terra tornés a ser fèrtil i la vida germinés de nou. Per tant, a l'espera de confirmar, podria ser que el personatge barbat fos el déu Hades.
Paral·lelament, el mite de Persèfone i Dèmeter donà lloc a un dels misteris més importants de l'Antiguitat grecorromana clàssica i més sagrats pels grecs, Els Misteris d'Eleusis. Relacionats amb la cerca de Dèmeter, es feien a Eleusis, al temple més gran de Grècia, que estava dedicat a Dèmeter. Cal indicar que eren reservats per als iniciats, i estava penat amb la mort filtrar-los a un no-iniciat. Els Misteris Menors eren una processó que simbolitzava la cerca de Dèmeter, amb una aturada inclosa per cridar acudits obscens atès que, segons el mite, durant la cerca una vella els la hi explicà, fent-la somriure enmig del dolor. Després d'un dia de dejú, per commemorar l'arribada de l'hivern on Dèmeter no permetia que creixessin els aliments, se celebrava un banquet, per commemorar la primavera. Era llavors quan començaven llavors els Misteris Majors, que segons alguns estudiosos incloïen el consum d'una substància precursora de l'LSD, l'LSA. Els Misteris perduraren fins la instauració del cristianisme, i el Temple de Dèmeter fou destruït durant el segle IV dC (300-400).
Com podeu veure, és la història d'un cicle que es repeteix, d'immortalitat però també de refundació de la vida, i no és estrany que aparegués pintat en un fresc en una de les tombes de Vergina. Mateix fresc d'una tomba que té, per cert, un mosaic amb una escena de cacera d'un cèrvol que ens permet comparar l'estil macedònic (poca varietat cromàtica i fons fosc) del mosaic d'Amfípolis. Les fotografies vénen del post del professor Alfredo Algargos.
Sobre la identitat de l'home barbat, he trobat una altra hipòtesi d'interpretació que ja dóna per suposat que és la representació del Rapte de Persèfone. L'arqueòloga Dorothy King, que també va seguint l'excavació molt de prop i que ja he mencionat altres cops per altres hipòtesis; indica una altra opció a un apunt del seu blog. Com haureu vist al fresc de Vergina, i també es menciona a la Viquipèdia sobre Persèfone, Hades va raptar la deessa portant una quadriga, no una biga. És a dir, l'adscripció d'Hades a les regnes dels cavalls seria més segura si haguessin aparegut quatre cavalls, en comptes de dos. El personatge barbat que proposa King també se m'havia ocorregut, però havia estat un pensament descartat gairebé automàticament per falta meva d'informació, i perquè ja té tomba. Hi ha un personatge barbat important al voltant d'Alexandre el Gran (sí, ell no hi és, però la tomba podria ser un cenotafi seu, reaprofitat o no), i no és cap déu: el seu pare, el rei Filip II de Macedònia. King és molt encertada quan destaca el detall dels cavalls i de la corona. La corona podria ser de llorer, però ella indica que podria ser (també?) daurada, de fet, no està pas feta amb tessel·les verdes. Fixeu-vos, a sobre, quina corona d'or es trobà a la tomba de Filip II a Vergina...
 |
| Òbviament, Filip II pogué tenir moltes altres corones, i aquesta tampoc sembla que sigui de llorer, però és prou maca... Filip II Baratheon? |
El cas és que el 356 aC, l'any del naixement d'Alexandre el Gran, Filip II va guanyar una cursa de cavalls, en aquest cas amb un sol cavall, als Jocs Olímpics, i rebé una corona vegetal per això. A més a més, durant un setge a mitjans del segle IV aC, Filip II es ferí greument la cara, quedant-li una bona cicatriu i sense poder veure-hi per l'ull dret. De fet, crec recordar que els estudis de les restes òssies de Vergina van detectar la ferida i es va poder reconstruir quin aspecte devia tenir el pare d'Alexandre III. Curiosament, aquí el personatge barbat hi apareix de perfil, mostrant a l'espectador només el costat esquerre, amagant així la possible part dreta desfigurada de la cara. Un altre argument important que aporta King és que l'època hel·lenística es caracteritza també per representar els reis fent el paper dels déus en la mitologia, deificant-los. Qui sap qui podria ser llavors la dona raptada, en cas de seguir aquesta lògica: Filip II El Fucker de Macedònia tingué, segons Viquipèdia, fins a vuit esposes i concubines! Com tothom es pot imaginar, i a l'espera de la retirada de la sorra que tapa la part dreta del mosaic; en cas de que el personatge fos Filip II, això reforçaria molt el vincle amb Alexandre el Gran, i és que fins ara tot sembla indicar que una tomba així només pot tenir un ocupant amb prou categoria per ocupar-la.
Per altra banda, crec que, juntament amb la porta de marbre, es pot donar per tancat el debat al voltant de l'adscripció temporal i geogràfica de la tomba, que pertany sense cap mena de dubte a la cronologia oficial donada pels excavadors, entre els anys 325 i 300 aC i en l'àmbit geogràfic i cultural macedònic. Aprofito per recordar que l'excavació de la tomba té implicacions més enllà de l'arqueologia...
Si no t'interessa una merda gaire el conflicte sobre Macedònia, clica aquí.
I, si vols veure el plànol interactiu que la web de l'excavació va actualitzant, amb la ubicació acurada de les restes trobades, clica aquí.
La qüestió macedònica.
Des de fa temps, jo diria que des de sempre i amb justícia, Grècia reclama la "propietat" del llegat i del patrimoni cultural material o immaterial de l'antic regne de Macedònia i d'Alexandre el Gran. Grècia manté una disputa important amb la que es coneix com FYROM (en anglès) o ARIM en català, que és l'Antiga República Ioguslava de Macedònia, un estat independent, fronterer amb Grècia i situat al nord, enmig de les muntanyes de la zona. La disputa del nom està temporalment resolta des dels anys 90 per la convenció de les sigles FYROM o ARIM. Sempre m'havia interessat aquesta qüestió, i he fet alguna ullada per la Viquipèdia per informar-me'n. Primer de tot em calia fer un repàs històric, ja que creia impossible que en quedés alguna cosa dels antics macedonis. I així és, a dia d'avui dels antics ramaders macedonis no en queden més que restes arqueològiques.
Les primeres tribus eslaves es van establir a la zona de l'actual República de Macedònia cap al segle VI dC (500-600). Us indico que en temps de l'antic regne de Macedònia la zona era coneguda com a Peònia, i era un regne menor que limitava amb Macedònia. De fet, quan hi arriben els eslaus la població està composta per romans d'orígens grecs, tracis i il·liris, i ja llavors cap d'aquestes dues últimes llengües antigues es parlava. La població al llarg de la història és majoritàriament eslava, i ha tingut sempre una mica de mescla, sota la influència dels grecs i dels búlgars, així com dels serbis. Com ja imaginava, ningú va pensar en anomenar aquella zona com a Macedònia fins al segle XX. Fou el Komintern, qui va idear durant els anys vint i trenta una "nació macedònica" per contrarrestar la presència de població búlgara a la regió ioguslava del Vardar (el principal riu que creua el país), que començà a adoptar el nom de Macedònia. Ja després de la Segona Guerra Mundial, la Ioguslàvia comunista de Tito Broz instaurà la república de Macedònia (Ioguslàvia era un estat federal), i el nom es mantindria després de la desintegració de Ioguslàvia. Fou durant aquesta època comunista (no diré soviètica perquè Tito estigué amb els països no-alineats durant la Guerra Freda) que es potencià la identitat i, el que més em sorprèn, la llengua macedònica. Tot això creà ja llavors problemes amb Grècia, que ho interpretava com una reclamació territorial, i amb Bulgària, ja que s'intentava "desbulgaritzar" la població que s'havia quedat a l'estat macedònic.
La Viquipèdia sobre la llengua macedònica pot també treure'ns de dubtes sobre la llengua: hi ha polèmica perquè el macedònic pot ésser considerat un dialecte del búlgar i no és reconegut com a llengua ni per Bulgària ni per Grècia, òbviament per motius polítics. En canvi, s'ensenya com a llengua a les universitats de l'antiga Ioguslava i, és clar, com a una de les llengües oficials de l'ARIM. Desconec la opinió de la comunitat de lingüistes, però interpreto que parlem d'un dialecte del búlgar, que possiblement en poques generacions es converteixi, si és que no ho ha fet ja, en una llengua independent per culpa dels motius polítics iniciats a l'antiga Ioguslàvia, a causa de l'impuls estatal per desenvolupar una llengua i una identitat macedònica. Són molts els casos de dubte al voltant de dialectes que estan prop de la frontera d'ésser reconeguts com a llengües. En aquests casos, la política passa sovint per sobre de la lingüística. Molt probablement la generació que visqué la creació de Macedònia visqué algun problema amb la seva identitat. Tot plegat m'ha deixat un regust amarg, desconeixia que el comunisme en la seva aplicació pràctica hagués arribat a menysprear així els lents i complexos processos històrico-culturals que hi ha darrere dels pobles i les llengües, jugant tan alegrement al Risk. Considero que l'internacionalisme i l'antinacionalisme són coses diferents, i sovint fàcilment o fins i tot pretesament confosos.
No oblidem tampoc que, molt a prop d'aquí, també tenim casos semblants de creació de nacions. El nacionalisme espanyol també juga a potenciar identitats poc fonamentades al País Valencià i les Illes Balears per tal de contrarrestar la idea dels Països Catalans (concepte polític que no m'agrada tampoc com es formula a vegades). La última burrada dita en aquest sentit fou la de l'alcaldíssima de València Rita Barberà, en afirmar fa un temps que el dialecte valencià (considerat llengua pel feixisme nacionalista espanyol i regionalista de València, els col·lectius anomenats blavers) derivava de l'antic ibèric i del romanç. Com a l'ARIM, aquells que usen les identitats i manipulen la cultura o la història amb motius polítics sovint han de trobar quelcom amb suficient pes que fonamenti les seves tesis, i han de remuntar-se bastant enrere en la Història per trobar alguna cosa que els serveixi.
Tornant a les excavacions d'Amfípolis, tot aquest debat sobre Macedònia m'imagino que és viscut bastant intensament pels partits més nacionalistes i/o feixistes grecs, com ara els d'Alba Daurada, cosa que incrementa (desgraciadament) l'interès social per les excavacions.
Les altres coses tenen a veure amb la porta i amb les reconstruccions 3D. Com podreu veure a Twitter, el tuiter @RaptisCG em digué en una conversa de tuits que els fragments que fins ara s'han trobat de la porta en són 5. Aquí en teniu una notícia en anglès que ho menciona. M'imagino que no hi han més fotos (en RaptisCG em digué que esperés anuncis del ministeri grec a partir del 12 d'octubre...) però que possiblement en tinguem tard o d'hora. Amb 5 fragments, penso que la hipòtesi d'un desmuntatge de la porta perd força, i per contra hi tinc un buit explicatiu. Si no es va desmuntar, per a què destruir-la si el que es volia era segellar la tomba? Com es destrueix una porta de marbre de centenars de quilos de pes tirant, en comptes d'esbotzant-la? Què hi pinta la famosa passerel·la de pedra que va de timpà a timpà de la sala dels mosaics? Té tot això relació amb el forat que malbarata el mosaic descobert els últims dies? Si alguna cosa tinc clara és que el trencament de la porta és contemporani al segellament de la tomba. Possiblement la destrucció de la porta es féu seguida del farciment i segellament de la sala.
L'altra cosa de la que volia parlar té a veure amb les reconstruccions virtuals en 3D de la tomba. Com haureu vist, la tomba ha esdevingut famosa i s'han fet vàries reproduccions virtuals, fins i tot usant un motor de joc amb un avatar en 3D, que encara conserva la forma de les mans amb el dit preparat per disparar alguna pistola. Em vull fer ressò per tot això d'aquest article, firmat per en Pablo Aparicio Resco (@ArcheoPablo a Twitter), sobre què ha passat amb la tomba i les representacions. Resumiré ràpidament l'article: L'interès que ha suscitat la tomba ha propiciat un gran afany de reproduir-la en reconstruccions en 3D, i això ha creat problemes per a la correcta comprensió de la tomba, que és el que busca la feina seriosa i professional de la reconstrucció de patrimoni en 3D. Per poder fer una reconstrucció virtual decent, cal usar documentació i dades importants, com per exemple les planimetries fetes pels arqueòlegs del jaciment, ja que són una font fidedigna de les restes i estructures documentades. I pel que sembla, o no tothom té accés a aquesta informació, o no tothom ha volgut usar-la. A més a més, s'han anat publicant totes aquestes reconstruccions poc acurades alegrement (i jo m'incloc), fent que la idea que tinguem sobre la tomba es distorsioni.
Són dos els problemes principals. Un és la mala qualitat general de les reconstruccions poc acurades, amb errors o feina poc polida de la reconstrucció. Sí, l'estructura s'hi pot semblar, però potser les textures usades no hi tenen res a veure. Això succeix en la reconstrucció que usa un motor de joc en 3D, que per cert usava per argumentar certes coses al voltant de la porta de marbre que potser no tinguin fonament. L'altre problema, potser encara més greu, és recrear basant-nos més en la imaginació i grandiositat que en la realitat, com és el cas de les espectaculars, però allunyades de la realitat, fotografies dels rebedors amb les cariàtides, amb tots els marbres lluents com miralls i una llum cegadora que ve d'unes claraboies, quan en realitat parlem d'una tomba soterrada i amb sostre de volta de canó, sense claraboies
Per tant, em faig ressò i agraeixo a en Pablo Aparicio haver posat aquests punts sobre les is, perquè el cert és que tothom qui va seguint l'excavació està ansiós com un nen per Nadal per saber més de la tomba, i qualsevol fotografia o reconstrucció de la tomba, fidedigna o no, pot fer-se viral. Intentaré reflexionar una mica, d'ara en endavant, abans de publicar al blog imatges que intentin recrear com era la tomba massa allunyades de la realitat.
O potser les publico per criticar-les ;).
Tot el mosaic al descobert (afegit el 16 d'octubre del 2014 sobre les 20:00).
Tot el mosaic al descobert (afegit el 16 d'octubre del 2014 sobre les 20:00).
Avui l'excavació ha publicat imatges de tot el mosaic ja net de sorra i ha confirmat tant que el conductor del carro dels dos cavalls és Hades/Plutó com que la dona que ha aparegut, pèl-rossa i amb actitud desolada, és Persèfone o Proserpina. Per tant, els arqueòlegs confirmen la hipòtesi que llençava fa pocs dies el professor Algargos, i per contra contradiuen la hipòtesi de la dra. Dorothy King, qui apuntava que podria ser Filip II. Tot i que els arguments eren interessants, ja que sembla estrany que Plutó aparegui de perfil i sense més atributs que la barba i la corona de llorer, sembla clar que és una escena mitològica sense deificacions de reis pel mig, i menys si se surten de la cronologia de la tomba.
.jpg)
La manera tan expressiva en la què apareix Persèfone és igual a la d'altres representacions del mite. Tanmateix, penso que tant el tema de que Plutó/Hades aparegui de perfil, com el fet de que no aparegui conduint una quàdriga tal i com surt a la resta de representacions, podria donar peu al debat. Amb una petita cerca no he trobat gaires més representacions del mite (n'hi ha un parell en ceràmica de figures roges) però a cap d'elles apareix pujat a una biga, sempre hi han quatre cavalls. De fet, els atributs han de ser quatre cavalls negres, però això ja no es compleix al fresc de Vergina. En aquest sentit, és una llàstima haver sabut a través dels comentaris a Terrae Antiquae que la dra. Dorothy King, que seguia de prop les excavacions i donava opinions molt llegides a la xarxa, ha decidit eliminar tots els seus posts sobre la tomba i defensar-se de les acusacions d'ésser un talp o d'estar informant massa i al marge dels excavadors. Això vol dir que la resta de links repartits per tot el post ja no funcionen, perquè ja no existeixen les pàgines a les que enllaçaven. Com ja he dit altres vegades, hi ha molta pressió al voltant de l'excavació. Per a què ens en fem una idea, els investigadors estudien fins a 15 candidats a la tomba de personatges de la època que podrien ser-hi enterrats.
Us poso també imatges més en detall de les parts descobertes del mosaic.
.jpg)
.jpg)
A més a més, segons el blog del professor Algargos els treballs ara estan centrats a protegir el mosaic, però encara no s'ha procedit a excavar la tercera cambra.
Una de les coses gracioses del mosaic és que ara tots els qui seguim l'excavació tenim un altre misteri amb què trencar-nos el cap, i és el forat central rodó. S'ha indicat que es podrà restaurar amb moltes peces trobades, però com es va fer i què hi pinta és tot un misteri. Només us puc indicar unes declaracions de Peristeri, l'arqueòloga que dirigeix les excavacions, recollides per l'actiu tuiter @RaptisCG en aquest tuit: simplement, és un desperfecte il·lògic. Una manera maca de dir queno en tenen ni punyetera idea ningú ho sap. Personalment penso que si es podrà restaurar, això indica que el desperfecte no va retirar les restes deixades, és a dir, les peces trencades. Això no vol dir res en si mateix, però com a mínim ens indica que potser va ser un acte fortuït, o que no es tenia intenció de reparar-ho. Probablement, si hagués estat per la mateixa pressió de la sorra que omplia l'estança el mosaic hagués aparegut molt més malmès.
Una de les coses gracioses del mosaic és que ara tots els qui seguim l'excavació tenim un altre misteri amb què trencar-nos el cap, i és el forat central rodó. S'ha indicat que es podrà restaurar amb moltes peces trobades, però com es va fer i què hi pinta és tot un misteri. Només us puc indicar unes declaracions de Peristeri, l'arqueòloga que dirigeix les excavacions, recollides per l'actiu tuiter @RaptisCG en aquest tuit: simplement, és un desperfecte il·lògic. Una manera maca de dir que
Per altra banda, i mirat així a ull, crec que el forat tampoc correspon al lloc on picaria contra el terra una porta de marbre de diversos centenars de pes en caure, fins i tot recordant que hi ha un petit esglaó a l'ampit de la porta de marbre. Si aquest fos el cas, i tindria sentit atesos els fragments de marbre de la porta, penso que els desperfectes sobre el mosaic tindrien una altra forma, i no una rodona tan perfecte.
Sobre el gran forat del mosaic (afegit el 18 d'octubre sobre les 18:30).
Aquesta actualització no conté novetats sobre l'excavació. El motiu d'aquesta actualització són alguns tuits amb algunes reflexions al voltant del forat que danya el mosaic de la segona cambra. Com haureu vist a les fotografies d'actualitzacions anteriors, el mosaic presenta una àrea circular de 80 cm de diàmetre buida de tessel·les, que interromp l'escena representada, i està ubicada just al centre de la cambra. El perquè hi ha aquí aquest forat és el nou misteri amb què trencar-nos el cap, i gràcies a aquests tuits, dels usuaris @Heleppolis_68 i @RaptisCG (aquest últim l'he mencionat altres vegades), he posat algunes idees en ordre.
 |
| La fotografia ha sortit d'aquesta web i la he posat per tenir una expressió diferent dels colors, es poden veure més vius, sobretot el blau, que es feia amb lapislàtzuli. |
Per la meva part, trobo que té tot el sentit que els claus no pertanyin a les portes, ja que la interpretació de les mateixes que en fan els arqueòlegs indica que no es van usar claus a les portes, sinó que aquestes giraven gràcies a llargues vares d'algun material metàl·lic, o com a mínim resistent, que passava transversalment de dalt a baix per l'interior de l'extrem de la fulla de la porta unit a la paret. Aquesta mena de frontisses són ben conegudes al llarg de l'Antiguitat, i les traces que deixen solen ser els forats a l'ampit on anaven encaixades aquestes vares. Al subsòl arqueològic romà de la Plaça del Rei de Barcelona hi han alguns exemples de les lloses que servien com a ampit de porta que tenen aquest forat, i a vegades fins i tot traces de desgast de la fulla de la porta. Us poso a continuació el croquis de com podia haver sigut la porta d'Amfípolis, per a què veieu a què em refereixo.
Quin ús podrien haver tingut uns claus de ferro en aquesta cambra, si no era per subjectar al forat del paviment amb mosaic una estructura o màquina de fusta que ajudés a farcir de terra les cambres, o que subjectés les peces de fusta d'aquest enginy? Per altra banda, encara que la lògica així ho fa semblar també podria ser que aquest giny hagués estat usat per a alguna altra cosa, com per exemple el trencament de la porta... Se m'ha ocorregut la idea d'un cabrestant, que és una estructura de fusta amb un torn que enrotlla una corda que serveix per tirar d'ella i aconseguir un moviment, des de recollir una àncora fins a desplaçar grans pesos. És una estructura que té una base circular que ha d'ésser fortament anclada a una superfície...
Veurem si aquestes hipòtesis es compleixen o no, a l'espera de novetats.
El cap de l'esfinx dreta. Més trossos de les portes de marbre (afegit el 22 d'octubre del 2014 cap a les 21:00).
Ahir al vespre els canals oficials de l'excavació, la web oficial i el Facebook de la mateixa, van tornar a publicar novetats, prèviament anunciades pel Ministeri grec de Cultura. Pel que tinc entès, els descobriments es van fer entre dissabte 18 i dilluns 20. Sembla ser que els arqueòlegs han excavat una àrea de 4 metres quadrats (2 x 2 m.) davant de la tercera porta, fins a uns 45 cm. de profunditat, i han fet alguns descobriments. La primera novetat i més interessant és que, a 15 cm. de profunditat, va aparèixer el cap de l'esfinx de la dreta de l'entrada de la tomba, molt ben conservada, només amb un petit trencament al nas. Mesura 60 cm. de llarg, i conserva restes de pigments vermellosos al cap. Amb uns llavis molt carnosos (Angelina Jolie, si mal no recordo, va fer d'Olímpia a la última superproducció de Hollywood Alexander), i unes faccions tranquil·les però vigilants, el cap de l'esfinx devia mirar atentament l'espectador en el moment d'entrar a la tomba, i la pregunta que em faig és com va arribar el cap de l'esfinx de l'entrada a la tercera cambra.
.jpg)
En el primer que em vaig fixar va ser en aquesta mena de cistells que porten al cap, perquè ja se n'ha parlat d'això i hi entraré més endavant.
L'altra novetat, seguint amb l'excavació, és que han aparegut també dos grans fragments de la porta de marbre, que recordem té 15 cm. de gruix. Cada tros fa prop de metre i mig de llarg i al voltant de 80 cm. d'ample. També sembla que s'ha determinat que la sala té dimensions molt semblants al primer rebedor, uns 4'5 m. d'ample per 6 m. de llarg, i que la profunditat total des de la volta fins al paviment de la sala és de 5'20 m. Per tant, trobo que es desmenteix una informació que vaig veure fa temps pels comentaris de Terrae Antiquae d'un trepant de 7 metres de llargada per a calcular-ne la profunditat.
Tanmateix, no tinc clar si la sala és molt més profunda o no, ja que al principi he mencionat que els arqueòlegs han fet els últims descobriments amb una cata de 45 cm. de profunditat. L'últim plànol arqueològic de l'excavació insinuava que sí hi hauria més profunditat, però encara no tenim especificada si molt, poc, o gens. Caldria que es publiqués un plànol actualitzat.
A més a més dels fragments, els arqueòlegs han deixat ja al descobert tot l'ampit de la porta de marbre, i a la llosa que suportava el pes de les portes hi han trobat les marques que deixaren els rails de metall que permetien obrir o tancar les portes de la tomba. Sembla ser que, aquests sí i a diferència dels fragments de marbre, varen ser retirats. Possiblement foren de bronze, ja que és un material cobejat a l'Antiguitat i fàcilment reciclable, apart de ser fàcil de desmuntar i transportar. La llosa fa 2'15 m. de llarg, més d'un metre i mig d'ample i fins a 25 cm. de gruix. Per altra banda, sembla ser que s'han detectat marques d'ús d'aquestes portes, fet que podria significar que es van obrir i tancar vàries vegades, i no podem saber si es van fer un o varis enterraments. Usualment aquestes marques poden aparèixer als temples. Relacionat amb això, em pregunto també per les marques de desgast de la superfície del tros de marbre de la porta de la segona fotografia, com petites incisions aleatòries. Aquest tipus de petites marques solen veure's en lloses que han servit de paviment, però no en peces que han d'anar en posició vertical sobre les quals no s'hi camina.
Podeu consultar el plànol de l'excavació oficial actualitzat.
Penso que el fet d'haver trobat aquests dos grans trossos de porta a la tercera cambra indica dues coses. La primera, que bona part, sinó tota, del marbre de la porta no es va reutilitzar, sinó que es va abandonar dins la tomba; i la segona, que el lloc i posició podrien indicar un esbotzament de la porta, no pas una simple retirada de la mateixa. Per tant, i tal i com apunta la Dorothy King al seu bloc (a la última actualització sobre el tema deia que deixava de publicar, però simplement es defensa de les acusacions i segueix comentant els descobriments), estem davant d'una primera prova important d'un possible saqueig de la tomba. A aquesta notícia, el professor Petros Themelis directament apunta a un saqueig poc temps després de l'enterrament, i aporta com a proves les esfinxs malmeses i, sobretot, el fet de que el metall hagi estat retirat; els saquejadors de tombes sempre estan interessats en objectes mòbils, preferentment de metall i encara més si són de metalls preciosos. Les pedres, pels arqueòlegs. Sembla ser, però, que aquest professor pensa que hi han possibilitats de trobar més restes de pedra valuosos o fins i tot les restes humanes, en cas de que la tomba fos usada. Encara gràcies.
Opino que la hipòtesi al voltant d'això ha de ser, com diu el sr Themelis, al voltant d'un saqueig ocorregut en temps antics, abans del segellament de la tomba, que també podria haver estat fet arran dels intents de saqueig. Malgrat això, el fet de que els trossos de la porta no es trobin tocant el paviment (o fent-lo malbé, cosa que està per veure) m'indica que possiblement l'esbotzament s'hagués fet durant el segellament, com a part del mateix. Aquesta possibilitat em fa pensar que el segellament fou fet amb presses, i en aquesta casuística em sembla comprensible la descoberta a la tercera cambra del cap de l'esfinx o el tros malmès al centre del mosaic, com a senyals inequívocs d'un treball poc acurat.
Unes quantes actualitzacions enrere, concretament a la del 25 de setembre, comentava les primeres teories al voltant de la candidatura d'Olímpia, la mare d'Alexandre el Gran, a ser la ocupant de la tomba. Es basaven en la interpretació de que les cariàtides representaven sacerdotesses clodons, vinculades al culte de Dionís i amb les quals Olímpia confraternitzava. A més a més, els cistells que porten al cap estan ressenyats a les fonts, ja que sembla ser que s'usaven durant les orgies dionisíaques. D'aquí que em fixés en el cistell que també sembla dur al cap l'esfinx. En una família tan desestructurada com la d'Alexandre el Gran (coses de la reialesa) sa mare és vista al llarg del temps com lamala pècora manipuladora número u del moment. Els punts en contra que la candidatura Olímpica no pot explicar són el lleó que rematava la tomba, un símbol inequívoc de reialesa però també de poder masculí per a l'època; i després el fet de que, segons les fonts, Olímpia fou assassinada per Cassandre per motius polítics (recordem que després de la mort d'Alexandre tot se'n va en orris i tenim un període molt inestable políticament) i aquest no li donà els mínims respectes funeraris. Cosa no del tot estranya, ja que Olímpia va fer assassinar un parell de parents llunyans d'Alexandre, el seu germà i uns quants amics seus; i va haver d'assetjar-la a la ciutat de Pidna abans d'assassinar-la trencant la seva paraula per a què es rendís. L'egiptòleg Andrew Chugg, principal defensor d'aquesta tesi, apunta a què els partidaris d'Olímpia podrien haver-se encarregat de les exèquies, en aquest segon article que ha escrit últimament defensant la candidatura de la mare del rei guerrer. A més a més, la presència de pigments vermells als caps de les cariàtides i ara del cap de l'esfinx, i el fet de que Persèfone hi aparegui pèl-roja al mosaic, fan també pensar en la hipòtesi d'Olímpia, atès que ella vingué a Macedònia des de les famílies reials de l'Epir, on els cabells pèl-rojos eren més comuns. Per tant, malgrat els misteris aquest nou descobriment ha donat punts a la hipòtesi d'Olímpia.
Apart de tot plegat, he conegut a en Dimitris. En Dimitris és grec, i el vaig conèixer durant la seva estada a Barcelona no fa gaire. Igual que molts altres, està al corrent de les excavacions d'Amfípolis i m'ha comentat algunes coses via mail. Tal i com s'anuncia en aquesta entrevista al professor d'Arqueologia Clàssica de la Universitat Aristòtil de Tessalònica Panagiotis Faklaris, podria haver un segon mosaic més endavant, que fos menys al·legòric i més concret, possiblement retratant la persona enterrada. Quan el trobin, tindrem pistes de pes al voltant del misteriós personatge enterrat a Amfípolis. A més a més, en Dimitris insisteix en el fet de que, com podríem imaginar, el mosaic és indicatiu d'importància extrema de la persona enterrada. L'únic paral·lel existent és el de la tomba de Filip II. Igual que jo, i molts altres, en Dimitris també creu que la tomba del turó Kasta podria haver estat dissenyat per a Alexandre el Gran, o bé que sigui un cenotafi seu, reutilitzat després o no.
Apart d'això, en Dimitris em comenta també que la discrepància al voltant de la datació i adscripció cultural de la tomba d'Amfípolis amb l'arqueòloga atenenca Olga Palagia té a veure amb el conflicte amb l'ARIM (ex-república ioguslava de Macedònia). Sembla ser que, també per a altres temes, aquesta senyora té contactes o interessos amb Skopje i, per tant, sembla ser que la política està pel mig molt més del que pensava, ja que és possible que no tot sigui interès científic en el debat. Una cosa trista, al meu parer, si és que és realment així. Personalment, deixaria el benefici del dubte, ja que és lícit per a la investigació no descartar possibles hipòtesis fins que aquestes no es vegin descartades. El problema rau en què ja s'han trobat molts arguments en contra de la hipòtesi romana tardo-republicana, però el debat intenta persistir.
El cap de l'esfinx dreta. Més trossos de les portes de marbre (afegit el 22 d'octubre del 2014 cap a les 21:00).
Ahir al vespre els canals oficials de l'excavació, la web oficial i el Facebook de la mateixa, van tornar a publicar novetats, prèviament anunciades pel Ministeri grec de Cultura. Pel que tinc entès, els descobriments es van fer entre dissabte 18 i dilluns 20. Sembla ser que els arqueòlegs han excavat una àrea de 4 metres quadrats (2 x 2 m.) davant de la tercera porta, fins a uns 45 cm. de profunditat, i han fet alguns descobriments. La primera novetat i més interessant és que, a 15 cm. de profunditat, va aparèixer el cap de l'esfinx de la dreta de l'entrada de la tomba, molt ben conservada, només amb un petit trencament al nas. Mesura 60 cm. de llarg, i conserva restes de pigments vermellosos al cap. Amb uns llavis molt carnosos (Angelina Jolie, si mal no recordo, va fer d'Olímpia a la última superproducció de Hollywood Alexander), i unes faccions tranquil·les però vigilants, el cap de l'esfinx devia mirar atentament l'espectador en el moment d'entrar a la tomba, i la pregunta que em faig és com va arribar el cap de l'esfinx de l'entrada a la tercera cambra.
 |
| Posició en la qual els arqueòlegs van trobar el cap. |
.jpg) |
| No vull ser conspiranoic, però aquesta fotografia té una sorra molt estranya a la banda dreta, com si hi hagués hagut un retoc fotogràfic maldestre... |
L'altra novetat, seguint amb l'excavació, és que han aparegut també dos grans fragments de la porta de marbre, que recordem té 15 cm. de gruix. Cada tros fa prop de metre i mig de llarg i al voltant de 80 cm. d'ample. També sembla que s'ha determinat que la sala té dimensions molt semblants al primer rebedor, uns 4'5 m. d'ample per 6 m. de llarg, i que la profunditat total des de la volta fins al paviment de la sala és de 5'20 m. Per tant, trobo que es desmenteix una informació que vaig veure fa temps pels comentaris de Terrae Antiquae d'un trepant de 7 metres de llargada per a calcular-ne la profunditat.
Tanmateix, no tinc clar si la sala és molt més profunda o no, ja que al principi he mencionat que els arqueòlegs han fet els últims descobriments amb una cata de 45 cm. de profunditat. L'últim plànol arqueològic de l'excavació insinuava que sí hi hauria més profunditat, però encara no tenim especificada si molt, poc, o gens. Caldria que es publiqués un plànol actualitzat. |
| En aquesta imatge es pot apreciar l'extrem arrodonit que segurament anava unit al mur, i per dins del qual passava la vara metàl·lica que complia la funció de frontissa. Aquest extrem també apareix a la segona foto. |
 |
| En aquesta fotografia, la porta està encara sobre el suport original sorrenc en la què es devia trobar. Es pot apreciar un cert desgast a la superfície. |
Podeu consultar el plànol de l'excavació oficial actualitzat.
Penso que el fet d'haver trobat aquests dos grans trossos de porta a la tercera cambra indica dues coses. La primera, que bona part, sinó tota, del marbre de la porta no es va reutilitzar, sinó que es va abandonar dins la tomba; i la segona, que el lloc i posició podrien indicar un esbotzament de la porta, no pas una simple retirada de la mateixa. Per tant, i tal i com apunta la Dorothy King al seu bloc (a la última actualització sobre el tema deia que deixava de publicar, però simplement es defensa de les acusacions i segueix comentant els descobriments), estem davant d'una primera prova important d'un possible saqueig de la tomba. A aquesta notícia, el professor Petros Themelis directament apunta a un saqueig poc temps després de l'enterrament, i aporta com a proves les esfinxs malmeses i, sobretot, el fet de que el metall hagi estat retirat; els saquejadors de tombes sempre estan interessats en objectes mòbils, preferentment de metall i encara més si són de metalls preciosos. Les pedres, pels arqueòlegs. Sembla ser, però, que aquest professor pensa que hi han possibilitats de trobar més restes de pedra valuosos o fins i tot les restes humanes, en cas de que la tomba fos usada. Encara gràcies.
Opino que la hipòtesi al voltant d'això ha de ser, com diu el sr Themelis, al voltant d'un saqueig ocorregut en temps antics, abans del segellament de la tomba, que també podria haver estat fet arran dels intents de saqueig. Malgrat això, el fet de que els trossos de la porta no es trobin tocant el paviment (o fent-lo malbé, cosa que està per veure) m'indica que possiblement l'esbotzament s'hagués fet durant el segellament, com a part del mateix. Aquesta possibilitat em fa pensar que el segellament fou fet amb presses, i en aquesta casuística em sembla comprensible la descoberta a la tercera cambra del cap de l'esfinx o el tros malmès al centre del mosaic, com a senyals inequívocs d'un treball poc acurat.
Unes quantes actualitzacions enrere, concretament a la del 25 de setembre, comentava les primeres teories al voltant de la candidatura d'Olímpia, la mare d'Alexandre el Gran, a ser la ocupant de la tomba. Es basaven en la interpretació de que les cariàtides representaven sacerdotesses clodons, vinculades al culte de Dionís i amb les quals Olímpia confraternitzava. A més a més, els cistells que porten al cap estan ressenyats a les fonts, ja que sembla ser que s'usaven durant les orgies dionisíaques. D'aquí que em fixés en el cistell que també sembla dur al cap l'esfinx. En una família tan desestructurada com la d'Alexandre el Gran (coses de la reialesa) sa mare és vista al llarg del temps com la
Apart de tot plegat, he conegut a en Dimitris. En Dimitris és grec, i el vaig conèixer durant la seva estada a Barcelona no fa gaire. Igual que molts altres, està al corrent de les excavacions d'Amfípolis i m'ha comentat algunes coses via mail. Tal i com s'anuncia en aquesta entrevista al professor d'Arqueologia Clàssica de la Universitat Aristòtil de Tessalònica Panagiotis Faklaris, podria haver un segon mosaic més endavant, que fos menys al·legòric i més concret, possiblement retratant la persona enterrada. Quan el trobin, tindrem pistes de pes al voltant del misteriós personatge enterrat a Amfípolis. A més a més, en Dimitris insisteix en el fet de que, com podríem imaginar, el mosaic és indicatiu d'importància extrema de la persona enterrada. L'únic paral·lel existent és el de la tomba de Filip II. Igual que jo, i molts altres, en Dimitris també creu que la tomba del turó Kasta podria haver estat dissenyat per a Alexandre el Gran, o bé que sigui un cenotafi seu, reutilitzat després o no.
Apart d'això, en Dimitris em comenta també que la discrepància al voltant de la datació i adscripció cultural de la tomba d'Amfípolis amb l'arqueòloga atenenca Olga Palagia té a veure amb el conflicte amb l'ARIM (ex-república ioguslava de Macedònia). Sembla ser que, també per a altres temes, aquesta senyora té contactes o interessos amb Skopje i, per tant, sembla ser que la política està pel mig molt més del que pensava, ja que és possible que no tot sigui interès científic en el debat. Una cosa trista, al meu parer, si és que és realment així. Personalment, deixaria el benefici del dubte, ja que és lícit per a la investigació no descartar possibles hipòtesis fins que aquestes no es vegin descartades. El problema rau en què ja s'han trobat molts arguments en contra de la hipòtesi romana tardo-republicana, però el debat intenta persistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada