Els problemes de Súmate

Fa unes setmanes – l’articlet és del 8 de gener – vaig trobar a un blog que llegeixo – i en llegeixo pocs –, anomenat Reflexions d’un arqueòleg glamurós, un text que qüestionava Súmate, l’entitat independentista orientada a la mobilització de la població catalana castellanoparlant. L’autor del blog és algú que no conec, controvertit, militant d’ICV-EUiA i específicament contrari al nacionalisme. Això fa que sigui especialment dur quan l’independentisme projecta una determinada visió de la independència, massa orientada en termes culturalistes o tronats; des de la ingenuïtat de la independència fàcil i daurada fins a l'ús de determinades expressions culturals massa folklòriques. En aquest sentit, de vegades practica cert revisionisme històric, i de vegades hi coincideixo en altres coses. Per exemple, participa activament amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme cosa que, malgrat que jo no hi participi gaire, i no és que no vulgui, trobo perfecte.

La gràcia està en què essent com és l’autor, té l’habilitat de fer pensar – també d’exagerar i arrencar algun somriure o ganyota de desaprovació ;) –, quelcom que no sempre es pot trobar fàcilment. A parer meu, Súmate és esplèndida. Una entitat pensada i dirigida per i per als castellanoparlants, principalment la població que arribà a Catalunya buscant una vida millor sobretot durant el franquisme. Població en general ben integrada, però segurament amb uns hàbits una mica allunyats dels habituals en la difusió independentista, i localitzada sobretot a Barcelona i cinturó urbà. Població que és agent protagonista del procés.

El cas és que l’article en concret destaca alguns problemes. En primer lloc, el seu Manifiesto no té cap al·lusió a l’elit social i econòmica catalana, malgrat que en la seva activitat habitual Súmate sí que dispara dards en aquesta direcció. Aquí cal donar-li tota la raó a l’Arqueòleg, ja que la situació difícil de la població catalana i l’independentisme pujant no es deuen només a les necessitats de l’estat espanyol i l’espoli fiscal del 8% del PIB. Només amb el tema dels peatges – on bona part de l’oligarquia catalana en treu un bon profit – n’hi hauria prou per fer-ho notar. De fet, l'Arqueòleg va obtenir fama gràcies a un gran article en què disparà amb artilleria de gran calibre contra la dreta catalana, propietària i explotadora a través de La Caixa, Abertis i CiU de gairebé tots els peatges de Catalunya. On crec que l’Arqueòleg peca amb el seu punt de vista anti-nacionalista, és quan assenyala a Súmate com a contrapès al nacionalisme i independentisme català més etnocèntric i excloent – que existeix –, fet que d’alguna manera té un doble objectiu: evita per una banda donar una imatge massa tronada de l’independentisme i per l’altra banda dóna espais concrets a aquest sector de la població clau en el procés. Resumint, l’Arqueòleg veu Súmate més com una missió evangelitzadora que no pas com un espai independentista més. Aquí crec que cal dir que només pel fet que a totes les presentacions hi parla Eduardo Reyes i similars, o que tots els integrants vénen d'aquest sector social, n'hi ha prou per treure de la taula l'argument evangelitzador. No parlem de catalanoparlants fent el missioner, ni de castellanoparlants a sou. També destacaria, perquè hi estic d’acord, que l’entitat té una estructura bastant vertical – a imatge i semblança dels partits –, cosa que contrastaria amb altres entitats, com per exemple les dels immigrants, que tenen també altres objectius específics. A Súmate, fora de la feina de donar veu als castellanoparlants independentistes, no hi ha fins a dia d’avui reivindicacions que marquin perfil propi dins l’independentisme, més enllà de la defensa de l’estat propi com una oportunitat de futur i de regeneració democràtica, fet pel qual s'enquadraria més cap a l'esquerra que cap a la dreta. Cosa que tampoc hauria d'estranyar atès l'origen humil de molta de la població castellanoparlant d'origen espanyol a Catalunya.

L’article aporta una informació, interessant, que és que Súmate està vinculada a ERC. A ningú escapa, donada la cobertura mediàtica – que jo diria que no és excessiva – de l’entitat, i els participants a les diferents presentacions; que aquesta entitat està ben relacionada amb els partits i entitats que formen el braç més organitzat de l’independentisme. L’Arqueòleg ens aporta una notícia del diari digital Crónica Global – que apart de tenir un nom de diari decimonònic és bastant antinacionalista en la òrbita i versió ciudadana – en la qual es repassen els contactes entre ERC i Súmate, titulada Súmate... a ERC. Per a què us en feu una idea, aquest diari considera connexions coses com ara que el president de Súmate tingui una opinió positiva d’Oriol Junqueras, o que el logo de Súmate s’assembli al logo de la ONG Acció Solidària-IGMAN, un membre de la qual és Jordi Feixas, propietari del domini sumate.cat i dirigent d’Òmnium Cultural a Sants-Montjuïc. Les connexions més directes, apart de la de Jordi Feixas, són unes altres. El vicepresident de l’entitat, Manuel Ortega, és assessor de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. Aquesta població crec que és un lloc que explicaria bastant bé el perquè de la relació entre ERC i Súmate, ja que s’hi ha aconseguit una gran integració de la població castellanoparlant gràcies a ERC de Sant Vicenç dels Horts. Almenys, és el que es percep des de fora. Curiosament, el diari obvia que Ortega fou militant d’UPyD durant els inicis de la formació, dirigida per la nacionalista espanyola Rosa Díez. L’encarregat de les xarxes socials – desconec si és específicament un community manager o no – és en Jorge García, àlies Coque, que també és secretari d’Imatge i Comunicació d’ERC-L’Hospitalet del Llobregat. I qui s’encarrega de la estratègia i comunicació de l’entitat és Núria Clotet, secretària de Moviments Socials d’ERC.

Tenim un total de quatre connexions fortes, i cal tenir en compte que, si un diari erròniament considerat antinacionalista com aquest no n’ha trobat més, i deu haver buscat bé esperant trobar-hi qui sap què, pot molt bé voler dir que, en realitat, no hi han més connexions directes. També caldria posar en qüestió si això són connexions directes. D'aquestes, almenys dues, responen a persones del perfil de l’entitat, encara que sigui pels cognoms, i tots sabem que podria no ser així. A mi em dóna la sensació de que el partit ha donat eines i possibilitat l’espai, i després han sigut els 300 associats i diria que 2.000 adherits – y subiendo –, els que han donat vida i omplert aquest espai. És a dir, ERC ha engegat l’entitat, amb persones com per exemple en Feixas – que no està vinculat específicament a ERC – que adquireix el domini, en Coque que organitza el tema de les xarxes socials, i en Manuel Ortega – que per assessor podríem entendre que és qui posa en contacte sectors socials castellanoparlants de Sant Vicenç dels Horts amb en Junqueras – que es col·loca de vicepresident. Només en el cas de la Núria Clotet podríem parlar de connexió més forta i compromesa, i és el punt que més em grinyola, car és una falta clara d’independència de Súmate respecte d’ERC. Cosa òbvia, si per altra banda tenim en compte que l'entitat no té gaire història i va ésser engegada per ERC. Desconec si la sra. Clotet resulta que també és castellanoparlant o amb família de l’onada migratòria dels 50-70’s, però estaria bé que els coneixements sobre el tema i el càrrec que ocupa fossin tard o d’hora d’algú de la pròpia entitat, si és que la Núria no ho és ja. El que vinc a dir és que Súmate no té perquè ser cap espantall ni organització d’enquadrament, cap farsa ni lloc on posar els castellanoparlants per a què no es barregin amb els independentistes nacionalistes, com diu l’Arqueòleg al seu blog. Simplement és una entitat que ha donat veu a un col·lectiu concret, que ja s’havia començat a organitzar tímidament abans, i és ERC qui ho ha possibilitat. El que esperaria, i potser no hi hauria de tenir tanta fe, vista l’animadversió dels partits sistèmics com ERC a desprendre’s d’influències i càrrecs, és que, amb el temps, Súmate es desprengués de tot vincle i funcionés com una entitat independentista més, sense connexions tant fortes dins l’estructura.

Per altra banda, dins de l’article de l’Arqueòleg hi ha quelcom que també em sembla interessant: Si els castellanoparlants formen part del procés – i per mi això és així –, on tenen la seva sectorial de l’ANC? No s’han enquadrat a les respectives sucursals de l’ANC al territori? Desconec si a nivell local algunes agrupacions de l’Assemblea tenen més o menys castellanoparlants entre els seus membres, ni si ja existeix una sectorial castellanoparlant. No m’estranyaria gens que fos així en els dos casos. Crec que la raó d’aquesta virtual separació entre bona part del sector social castellanoparlant i l’independentisme, es deu a que existeixen certes diferències en els hàbits comunicatius i maneres de pensar, que fan que hi hagi certa distància. Només cal recordar que el sector social que representa Súmate generalment no sol consumir ni informar-se a mitjans de comunicació en català, sigui per costum o comoditat. Crec que és molt probable que els castellanoparlants que participen a Súmate ja s’hi sentin còmodes així, en comptes de participar anònimament a l’ANC, on potser no s’hi sentirien tant bé – fet que per altra banda és lamentable, en cas de que sigui així. També cal destacar que amb organització pròpia, aquest sector – que imagino que el 90% de l’independentisme considera clau en el procés – esdevé més protagonista que no amb filial de l’ANC, cosa que en ressalta la importància i aborda el tema de millor manera, en comptes d'ésser un apèndix. Possiblement, si fos realment així, la crítica generalitzada, incloent-hi l'Arqueòleg, maldaria per dir que els castellanoparlants tenen poca presència al procés, i que tenen un petit espai, un apèndix, perquè no molestin. No tindrien la visibilitat que tenen amb Súmate, i ja hem dit que són protagonistes.

En aquest sentit, al meu parer Súmate té un altre problema, potser tant o més important que la relació amb partits o entitats. El nombre. Sense que disposi ara mateix de gaires dades, Súmate té a dia d’avui al voltant de 13.000 seguidors i amics tant a Twitter com a Facebook, uns 300 associats – segons L’Actual.cat el passat 2 de febrer – i no recordo perquè, però crec que al voltant d’uns 2.000 adherits, segurament al Manifest. 2.300 castellanoparlants independentistes, i 13.000 persones que en segueixen atentament l'activitat no són res comparat amb el nombre de població amb inquietuds i característiques similars que hi ha a Catalunya. De la mateixa manera que les presentacions solen fer-se a sindicats, seus socials o ateneus, caldria que l’entitat anés a buscar també el gruix d’aquesta població als llocs que més coneix. És bona senyal que les presentacions tinguin èxit de públic, que la comunicació sigui creixent – cosa que imagino que anirà fent créixer els adherits i associats – i que per tant la població rebi el missatge. Però em pregunto per exemple quina és la opinió dels integrants de la Confraria 15+1, per posar un exemple d’organització genuïnament castellanoparlant a Catalunya, fruit de la immigració d’època franquista. No se m’ocorren més entitats similars – les cases provincials, potser? – però el nombre dels integrants de Súmate és al meu parer encara exigu, i queda molt camp per córrer, camp que es podria veure llastrat en cas de que la imatge que se’n dongui no sigui de total independència respecte altres organitzacions independentistes. Que marquin perfil propi més enllà de l’independentisme bàsic d’arrel espanyola. Que siguin de veritat una entitat independentista igual que la resta. Que siguin veritablement genuïns, és el més important.